Sílvia Catà seguirà vivint al Maresme. Ho ha fet mentre ha estat la cap de la Regió Policial de Girona i ho seguirà fent ara, quan, des del propvinent 15 de setembre, sigui oficialment nomenada la nova comissària en cap dels Mossos d'Esquadra. La primera dona que assumirà aquest càrrec. L'ha nomenat la consellera de l'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, que, d'ençà que va rebre la carpeta amb la data de la jubilació del comissari Miquel Esquius, ha anat rumiant amb qui l'havia de substituir. Sobre la taula, diversos noms.
Aquestes darreres setmanes, dos noms. Finalment, Catà, comissària de la darrera promoció del cos, ha estat l'escollida. Avui Parlon l'ha presentat davant dels alts comandaments del cos, del president Illa i també de la premsa. El nomenament de Catà ha fet acabar de trencar unes relacions ja complicades entre la consellera de Santa Coloma i qui fins avui ha estat el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, que ha presentat la seva dimissió. L'escollida no era la seva candidata, ningú ho amaga. La situació ja era complicada i finalment ha decidit plegar veles abans que el fessin cessar.
La consellera s'ha encarregat de recordar que el nomenament l'ha fet ella. Li pertoca. Però recordar-ho no és gratuït. Ha fet història. Trapero tenia un altre candidat i va presentar batalla a la consellera, però no se n'ha sortit. Catà ha rebut l'aval també del president, que va ser qui va fitxar Trapero, fins i tot abans de guanyar les eleccions i sense calcular quins partits necessitaria per arribar al Palau de la Generalitat.
Arriba sola per reformar la Prefectura
La fins ara comissària en cap de Girona arriba a Egara, a la seu central dels Mossos, sola. No s'ha anunciat qui serà el número dos, el sotscap. No hi ha pressa. La consellera ha marcat la línia de la nova comissària en cap com a "continuista" en allò que funciona i amb la necessitat de canvis en aquelles coses que no han funcionat. Catà aterrarà a la Prefectura, cohabitarà durant algunes setmanes amb Miquel Esquius i anirà fent els relleus que cregui per posar en marxa el seu projecte. Els canvis que s'esperen són de fons, amb relleus d'acord amb el director general López, però no urgents.
Evitarà cometre errors del passat. Cal pensar bé abans de tocar cap peça. Però ningú amaga que Catà reestructurarà la Prefectura i que espera, ara amb Trapero fora de joc, la nova convocatòria de comissaris —i comissàries— per reforçar l'estructura de comandament i preparar-la per al futur. El paper dels comissaris Alícia Moriana i Josep Maria Estela i de l'intendent Toni Rodríguez, poc propers al director López, tot sembla indicar que serà rellevat. També haurà de nomenar un nou cap per Girona, la plaça que ella ha deixat vacant.
Treball en equip i humil, segons Parlon
La consellera fa dos anys que coneix Catà, que és la parella d'un veterà comandament dels Mossos, Joan Miquel Capell, ara director de Seguretat de la Diputació de Barcelona —un dels feus del PSC—, però assegura que durant aquest temps ha descobert que Catà “sap treballar en equip”, “li agrada escoltar” i "és humil”, i ha defensat que, per trajectòria i capacitat, és “la persona adequada” per assumir el càrrec. La titular d'Interior també ha destacat en roda de premsa la "rellevància simbòlica" que per primera vegada els Mossos estiguin comandats per una dona i ha remarcat que tant a la policia com al departament es manté l'aposta per la "feminització" perquè aquest cos s'assembli cada cop més a la societat a la qual serveixen i protegeixen.
Catà, llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), als Mossos d'Esquadra des de 1998, era des de l'1 de juliol de 2023 i fins ara cap de la Regió Policial de Girona, després de desenvolupar bona part de la seva carrera en responsabilitats de comandament territorial i de seguretat ciutadana. En concret, entre 2018 i 2019 va ser cap de l'Àrea Bàsica Policial de Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i posteriorment va ser coordinadora regional de Seguretat Ciutadana de la Regió Policial de Barcelona i, entre 2022 i 2023, sotscap de la Regió Policial de Barcelona. Parlon ha destacat que Catà representa un model fonamentat en la proximitat i en el treball en equip i ha insistit en la "naturalitat" en el relleu d'un comissari que es jubila per una nova comissària que el substitueix, malgrat el soroll generat per la dimissió de Trapero.
Un altre relleu als Mossos
A partir de l'1 d'octubre, Miquel Esquius, qui ha estat en dues ocasions comissari en cap, es jubilarà. Tot i que encara li queden alguns mesos per arribar a l'edat legal, les darreres setmanes serviran per compensar les hores extres acumulades dels anys anteriors —hores fetes no només com a comissari, sinó també quan tenia altres rangs. Abans d'acabar l'any 2025, el fins ara comissari en cap va anunciar la seva intenció de jubilar-se i va ser quan es va començar a posar sobre la taula la necessitat de trobar un relleu. Un altre. En els darrers quinze anys, el cos dels Mossos ha tingut sis comissaris en cap diferents, tot i que en diverses èpoques i amb projectes truncats cada pocs anys.
Després de Josep Millán, Josep Lluís Trapero ho fou entre el 2013 i el 2017, quan va ser destituït pel govern espanyol, en aplicar-se l'article 155 després del referèndum del Primer d'Octubre. El comissari Ferran López —ara director general de la Policia— va liderar el cos durant aquest fosc moment, mantenint viva la policia catalana, malgrat l'hostilitat del Ministeri espanyol de l'Interior. Quan la Generalitat va recuperar el control dels Mossos es va intentar crear una direcció bicèfala dotant de més pes el director general, però finalment el conseller Miquel Buch va optar per nomenar Miquel Esquius cap del cos, tot i que va durar pocs mesos.
El 2019, el comissari Eduard Sallent va ser nomenat cap del cos. El conseller Miquel Sàmper —llavors a JxCat i ara al govern de Salvador Illa, PSC— va "restituir", l'any 2020, el major Trapero, després que fos absolt en el judici pel Referèndum. El 2021, amb l'arribada d'Esquerra a Interior, es va fer cessar Trapero i es va nomenar Josep Maria Estela, un comissari de Lleida que venia de regions policials no metropolitanes, però la falta de sintonia amb el conseller i amb qui era el seu número dos, Eduard Sallent, va fer que Joan Ignasi Elena tornés a canviar de comissari en cap. Va ser Sallent qui va assumir la direcció del cos, de 2022 fins a l'agost de 2024.
Quan el PSC va tornar a la Generalitat, amb Salvador Illa i la consellera Núria Parlon, es va elegir Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia i, just el dia abans de ser nomenat, i amb la consellera de Santa Coloma encara desfent les maletes, va canviar la Prefectura de dalt a baix. Va fer cessar Sallent i la comissària Rosa Bosch, qui havia assumit el paper de número dos, i es va tornar a convertir en comissari en cap Miquel Esquius, tot i que tenia la jubilació al tomb del carrer. També es va nomenar la comissària Alícia Moriana com a número dos, per mantenir els equilibris, sumant també Estela i l'intendent Toni Rodríguez, de la màxima confiança de Trapero, al pinyol de la Prefectura.
I fins avui, que s'obre una nova etapa. Esquius, acompanyat de la consellera, va ser al Palau de la Generalitat la setmana passada, es creu, per acomiadar-se del president Illa; al cap i a la fi, és el president de la Generalitat el cap suprem dels Mossos, tal com recull l'Estatut. El president socialista, tot i que va ser qui va fitxar Trapero, les darreres setmanes també se n'ha distanciat, fet que també ha influït en la "dimissió" anunciada avui.
L'estabilitat, l'objectiu dels Mossos
A la cita d'aquest matí a Interior hi han assistit els membres de la Prefectura, els caps de les comissaries superiors i generals i també els caps regionals, convocats ahir a la tarda per correu electrònic. El correu deixava entreveure tots els convocats a la reunió. Al primer minut ja van començar a bullir els xats de comandaments: el dia del relleu havia arribat. Si només havies rebut el correu, sabies que no eres l'escollit. Entre l'opinió imperant entre els generals dels Mossos hi ha que un altre canvi, ara inevitable, tornarà a truncar tots els projectes que estaven en marxa. Haver nomenat Esquius, apunten, sabent que tenia un peu a la jubilació, no va ajudar i la consellera Parlon va pecar de novella. Un dels problemes a l'alta direcció dels Mossos són els canvis constants, que generen una cascada de canvis i uns equilibris purament polítics que eviten una continuïtat en els projectes. Caldrà veure ara com la nova comissària en cap assumeix els projectes ja en marxa i que s'han convertit en marca de la Direcció General, com el pla Kanpai, que, tot i que Parlon l'ha defensat, els caps territorials mai han vist amb bons ulls.
Els comandaments confien que Catà pugui desplegar el seu projecte per al cos, pensant en el futur, i que pugui ser un mandat llarg, que aporti, a un cos que sembla el Dragon Khan, l'esperada estabilitat. Però els mateixos caps dels Mossos alerten que aviat s'inicia un nou cicle electoral que, segur, generarà canvis, sigui a la Moncloa o també, i més important, al Palau de la Generalitat. El nomenament de Catà no tindrà, asseguren fonts coneixedores de les negociacions, l'oposició per part dels socis d'Illa, fet que permetrà que, si els socialistes es mantenen al Govern i han de fer pactes amb Esquerra o Comuns, el nom de la comissària en cap no sigui un problema.
Els canvis a la Prefectura, tot i això, s'han rebut amb fredor al carrer. Els agents consultats per ElNacional.cat, que han conegut el nomenament de la nova comissària en cap pels mitjans de comunicació, asseguren que aquests "jocs de trons" habituals als Mossos queden molt lluny dels patrullers que surten cada dia al carrer. D'igual manera, l'interès informatiu del relleu, que, si bé a Catalunya s'ha convertit en un afer de primer ordre, en altres cossos policials, a l'Estat o fora, es viu amb més normalitat i menys transcendència.