Ja trigaven molt a anunciar-ho: hi haurà pluja de milions a Rodalies. El Ministeri de Transports ha seguit la pauta de totes les crisis que s'han produït a Catalunya els últims anys quan s'ha tractat de les infraestructures, siguin ferroviàries o a l'aeroport. Anunciar una inversió important com a mesura pal·liativa del caos existent. El problema és que s'ha anunciat tantes vegades una pluja de milions per part del govern espanyol que la credibilitat és escassa. La realitat acaba desmentint una vegada i una altra les promeses que arriben des de la capital i que si realment s'haguessin dut a terme, ni que fos la meitat de les que s'han anunciat, ara no estaríem parlant d'una crisi insolucionable en molt de temps a Rodalies. Perquè la realitat és aquesta, estem en un bucle d'impossible solució en anys, molts anys. Amb un problema afegit: els pegats, els sargits, que s'han anat aplicant ara ja no serveixen, perquè han saltat totes les costures.
L'anunci del Ministeri de Transports corregint el Pla de Rodalies i augmentant la inversió en manteniment uns 1.340 milions d'euros entre 2026-30 ocuparà molts titulars, això és indubtable. Però qui ho va anunciar, el secretari d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano, ja no hi serà. De fet, aquestes pluges de milions abans les anunciaven els ministres o, fins i tot, els presidents de govern. En aquest cas, Óscar Puente i Pedro Sánchez ni s'han personat al quilòmetre zero de Rodalies. Hi ha hagut la tragèdia d'Adamuz, a les proximitats de Còrdova, amb 45 morts, certament, que és la tragèdia més gran del Tren d'Alta Velocitat; però aquí no han vingut. Ni per explicar l'injustificable, que hi ha hagut un incompliment flagrant de les inversions del seu govern —també en manteniment—, ni per donar detalls de com l'AVE de Barcelona a Madrid ha passat de ser un tren d'Alta Velocitat a ser de velocitat alta. I això quan ara fa un mes que se'ns va dir que estàvem en condicions de fer el trajecte a 350 km/h.
Les hemeroteques estan plenes de promeses de pluges de milions cada cop que ha vingut un mandatari d'un govern espanyol a apagar un incendi a Catalunya
Les hemeroteques estan plenes de promeses de pluges de milions en els fòrums catalans més diversos cada cop que ha vingut un mandatari d'un govern espanyol a apagar l'incendi que hi havia. Aquesta és, tan sols, una mostra, trobada en uns pocs minuts. Així, el 2007, l'aleshores president del govern, José Luis Rodríguez, prometia uns 8.000 milions d'inversió, que era rebuda amb entusiasme en aquell moment. El 2012, arribava un nou govern i revelava que el govern socialista havia deixat 5.750 milions d'euros pendents de pagar en infraestructures importants. El 2017, Rajoy també feia ús del talonari: el govern d'Espanya invertiria gairebé 4.000 milions fins al 2025 en Rodalies. Aquest va ser el seu envit: 1.882 d'aquests fins al 2020 i el pla s'executaria de manera viable i verificable, segons les seves paraules. La moció de censura es va endur la seva carrera política i els milions, que, per cert, el juny del 2018 encara estaven, la gran majoria, per invertir. El maig del 2024, Sánchez oferia que compliria les inversions acordades amb el president Pere Aragonès i que Catalunya tindria un finançament que seria la bomba. La seva promesa va acabar al mateix lloc que la de Zapatero i Rajoy: a les portades dels diaris.
Segur que entén, doncs, el secretari d'Estat que això dels 1.340 milions de més en el manteniment de la xarxa entre el 2026 i el 2030 tingui poca credibilitat. Són molts els que abans ho han fet i cap no ha complert. Això, en cas de complir-se alguna de les xifres, faria que entre el 2020 i el 2030, la inversió en manteniment fos de 2.243 milions. En total, segons les dades de les dues administracions, el Pla de Rodalies en conjunt creixerà fins a 8.037 milions de cara al 2030, un increment del 26% respecte al pla vigent. Sentir Santano dir que, segurament, la inversió inicial en manteniment no s'havia planificat bé, però que ell parlava amb la tranquil·litat de qui no l'havia feta, no sé si és un acte de supèrbia, de provocació o d'ignorància. Però faria bé la consellera de Política Territorial, i amb ella el Govern, de confiar-hi poc. I si no, Paneque que s'acosti a veure el també gironí Quim Nadal, antecessor seu en el càrrec, i que té un màster en promeses incomplertes per part del govern espanyol mentre va ser conseller amb Pasqual Maragall i José Montilla.