L'agenda política torna al Tribunal Suprem. El moviment del magistrat Ángel Hurtado enviant el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a judici per un presumpte delicte de revelació de secrets torna de manera significativa l'agenda política espanyola als tribunals. Passa just en un moment substancialment diferent del d'abans de les vacances d'estiu: Alberto Núñez Feijóo ha donat mostres les últimes setmanes d'una certa fatiga, perdent el fil del que ha de ser el paper de cap de l'oposició i ben posicionat per guanyar les pròximes eleccions espanyoles. L'ensopegada de Feijóo havia estat ben llegida per un agònic Pedro Sánchez que, lluny d'acovardir-se per tot l'eixam de problemes judicials que l'envolten, havia provat de prendre el control de l'agenda política: col·locar els pressupostos generals de l'Estat com un objectiu assequible, criticar a les autonomies governades pel PP la seva gestió dels incendis, aprovar la condonació del deute amb el FLA, una vella reivindicació de Junqueras, i, simultàniament, la celebració d'una reunió del president Salvador Illa amb Carles Puigdemont a Brussel·les.

Mentre Sánchez mirava de mantenir viu el relat que no estava acabat políticament, Feijóo s'enredava amb intervencions desafortunades cantant cançons en un karaoke, involucrant el rei en la seva absència de la inauguració de l'any judicial i demostrant que les faiçons d'home d'estat eren més toves del que es podia pressuposar. Fruit d'això, hi havia una certa coincidència a les enquestes publicades a finals d'agost i en aquest inici de setembre: l'àmplia distància entre el PP i el PSOE a favor dels conservadors s'anava reduint, però no el bloc de possibles diputats que sumarien PP i Vox. La formació d'Abascal se n'anava a màxims històrics i encapsulava el partit de Feijóo, incapaç de presentar-se com una formació de centredreta d'ampli espectre, capaç de continuar absorbint vot socialista menys esquerrà i, alhora, d'aixecar un mur al transvasament de PP a Vox. Ni la primera ni la segona cosa les té ni de bon tros assegurades i està lluny de consolidar-ho.

La confiança en la justícia de García Ortiz passa per fer un pas enrere i no per utilitzar les prebendes de la Fiscalia en benefici propi

Doncs bé, en aquest context, el Suprem, que no tenia una data predeterminada per al judici al fiscal general de l'Estat, s'ha afanyat a marcar de nou l'agenda i anunciar que serà jutjat, amb les acusacions particulars que en demanen entre quatre i sis anys de presó. El magistrat li imposa una fiança de 150.000 euros per assegurar responsabilitats pecuniàries i li dona cinc dies per presentar-la. Si no ho fa, se li embargaran béns per garantir-la. Ja he dit més d'una vegada que és absolutament insòlit i inacceptable que García Ortiz no s'hagi apartat del càrrec i que això no pressuposa una mostra de culpabilitat. Ho hauria hagut de fer per la posició que ocupa i per preservar el prestigi de la Fiscalia General de l'Estat. Just el contrari del que ha estat sostenint, l'última vegada en l'obertura de l'any judicial. La seva confiança en la justícia passa per fer un pas enrere i no per utilitzar les prebendes de la Fiscalia en benefici propi.

El magistrat sustenta la decisió d'asseure García Ortiz al banc dels acusats en la "solidesa de la base indiciària acumulada durant la instrucció" i argumenta que "hi ha prou indicis" per enviar-lo a judici després que la investigació hagi aportat "matèria delictiva suficient". Les previsions del Suprem són jutjar el fiscal general de l'Estat el novembre amb un tribunal de majoria conservadora. L'experiència que hem anat acumulant aquests anys porta a pensar que García Ortiz no ho tindrà gens fàcil. Encara més, el manteniment en el càrrec i la defensa a ultrança del govern socialista, començant pel president del govern espanyol i el seu ministre de Justícia, Félix Bolaños, són per al fiscal, segurament, d'agrair, però resulten caramels enverinats, atesa l'enemistat manifesta de les togues daurades espanyoles amb el PSOE i, particularment, amb Pedro Sánchez.