La rapidesa amb què han reaccionat Sumar, Esquerra Republicana, Bildu i BNG plantejant la desclassificació dels documents oficials relacionats amb el 23 de febrer de 1981, després que el tinent coronel Antonio Tejero Molina, protagonista d'aquell episodi, situés aquest diumenge, en una entrevista, el rei Joan Carles I a la cúspide del cop reaccionari per acabar amb la incipient democràcia espanyola, és un moviment de peó interessant. No debades són quatre socis de la passada legislatura de Pedro Sánchez i, sens dubte, novament socis si el dirigent socialista obté el plàcet per a un nou mandat de quatre anys.

Sumar, que aquesta setmana pensa presentar el seu acord de govern amb el PSOE per a la nova legislatura, encara no ha decidit com plantejarà la petició de desclassificació, però, si tot no acaba en unes declaracions, tindrà cadires en el pròxim Consell de Ministres si finalment Sánchez aconsegueix els vots necessaris. ERC, Bildu i BNG ho han fet per la via de presentar una proposició no de llei al Congrés dels Diputats, en la qual es ressalta que, després de l'afirmació de Tejero i després de més de 40 anys d'ocultar informació oficial a l'opinió pública espanyola, no hi ha justificació possible per no conèixer la veritat amb llum i taquígrafs.

El govern socialista, conscient que aquest era un problema que se li podria obrir en canal tard o d'hora, va plantejar una modificació de la llei de secrets oficials, i els va dividir en secret, alt secret, confidencial i restringit. Depenent de la categoria en què estigués classificat el document, els terminis de desclassificació van dels quatre als 50 anys. En alguns casos, fins i tot es pot sol·licitar una pròrroga. Això fa que documentació com la del 23-F no quedaria desclassificada, inicialment, fins al 2031, que es compleixen els 50 anys del cop, però no hi ha cap dubte que aquest període se superarà fent un salt de, almenys, una dècada. En aquest sentit, una decisió del Congrés dels Diputats que donés llum verda a la desclassificació és obvi que alteraria el calendari.

És cridaner, encara que no sorprenent, com s'ha rebaixat al màxim l'impacte d'aquesta notícia, que remou a fons els fonaments de la Transició espanyola, a la premsa de paper i fins i tot a les televisions. El règim del 78 és evident que no està disposat a deixar cap escletxa per al deteriorament de la monarquia, ja que encara que el més malparat és Joan Carles I és obvi que acaba sent també un qüestionament al funcionament de la institució i, per extensió, a la direcció de l'Estat i al règim de la monarquia parlamentària. El fet que Tejero sigui un colpista i la seva ideologia d'extrema dreta no el converteixen en un mentider. I res no aportaria més transparència que la desclassificació, cosa que no agradaria a molta gent, però que difícilment acabarem coneixent en vida del rei emèrit.

I és que les clavegueres de l'Estat no només se serveixen de personatges com l'excomissari José Manuel Villarejo per les feines que no han de ser conegudes, com tot el que està relacionat amb l'Operació Catalunya. També hi ha altres clavegueres desestabilitzadores i clarament antidemocràtiques que, igual que planifiquen els GAL, duen a terme operacions de salvació com la del 23-F. Una altra cosa és que molts prefereixin viure en la ignorància més absoluta i no remoure el passat, ja que en la desclassificació del cop d'estat potser hi hauria més d'un dolent de la pel·lícula.