L'anunci, passades les 21 hores d'aquest divendres, del palau de la Moncloa informant que el govern espanyol restablia temporalment els controls de viatgers procedents d'Itàlia, marca la crisi política més important entre tots dos països en els darrers anys. Un cop més, el govern espanyol troba en un torcebraç amb un país estranger la millor manera de fer política interior, on manca de majoria parlamentària per tirar endavant projectes legislatius i una majoria de diputats l'ha instat a convocar eleccions davant aquesta situació. Fruit d'això, en aquests tres anys de legislatura, el seu govern ha estat incapaç de tirar endavant ni un sol dels pressupostos generals de l'Estat i, encara que ha anunciat que ho intentarà en acabat l'estiu, és una equació impossible, ja que els números no li surten.
Al darrer moment, Sánchez ha posat una marxa més, i el que havia de ser una decisió a partir de dilluns —els controls espanyols—, començaran a les 00.00 hores del 8 d'agost a ports i aeroports, seran aleatoris i comprovaran nacionalitat, identitat i, per a extracomunitaris, visat o permís de residència. En principi, serà així fins al 7 de setembre. L'origen de la crisi entre Itàlia i Espanya es remunta a la decisió del govern de Giorgia Meloni d'imposar controls a viatgers procedents d'Espanya per la crisi de Ceuta i l'entrada massiva en molt poques hores de 74.000 persones, la gran majoria de les quals van tornar l'endemà a llur país.
Un cop més, el govern espanyol troba en un torcebraç amb un país estranger la millor manera de fer política interior
Sánchez havia contestat demanant a la primera ministra que retirés la mesura, i la líder del país transalpí s'havia rebotat assenyalant que Itàlia no acceptava ultimàtums i, en conseqüència, mantenia la mesura fins al dia 15. La data no era casual, ja que des de fa dies hi ha una campanya important a les xarxes socials convocant per a aquest dia una nova invasió de Ceuta des del Marroc. L'últim episodi, fins ara, ha estat la resposta de Sánchez establint des d'ara mateix controls a qui arribi d'Itàlia. El Govern de Sánchez, a més de la mesura, etziba una pulla directa a Itàlia en assenyalar a la nota que la decisió d'Espanya es produeix per la persistent pressió migratòria irregular que pateix Itàlia. La frase té subhistòria, ja que és el mateix argument que va emprar Meloni per imposar els controls procedents d'Espanya.
La crisi té la seva importància, perquè dos països importants de la Unió Europea s'imposen controls recíprocs com a mesura sobre els controls i la política d'immigració. Que dos països com Itàlia i Espanya tensin el codi de fronteres Schengen també col·loca en un compromís la Comissió Europea, que no podrà mantenir-se'n al marge. Els seus moviments havien estat de proximitat a Espanya, ja que la crisi de Ceuta de manera molt important s'havia reconduït, encara que no solucionat del tot. Però ara, aquest segon pla de la Comissió no podrà continuar sent així i haurà de prendre una posició més clara. I tot plegat, amb la mirada del que passarà el dia 15, si les amenaces es confirmaran i si el Marroc tancarà les seves fronteres o farà els ulls grossos com aquest 30 de juliol passat.