Pedro Sánchez s'ho ha jugat tot a una carta: govern monocolor i, en tot cas, amb un matís que no vol dir res, com és el de definir-lo com un govern de cooperació. Pablo Iglesias, per la seva part, també ha fet una aposta de tot o res: diu que només accepta el govern de coalició. Amb aquestes dues postures tan allunyades es trobaran avui Sánchez i Iglesias per negociar la investidura del primer a president del govern d'aquí a dues setmanes. El president en funcions busca el KO del seu adversari, la seva humiliació i que els seus 42 escons serveixin tan sols per subscriure un document de governació d'Espanya i que allunyi els morats de la sala del Consell de Ministres.

No arriben ambdós en el millor moment possible en les seves relacions, que mai no han estat especialment bones. Les hores prèvies han estat marcades per la intransigència i la inflexibilitat de posicions, una cosa que al PSOE, amb més experiència política, sempre li sol sortir bé. Pedro Sánchez ha preparat una investidura a foc lent ja que les eleccions espanyoles van ser el 28 d'abril i la primera sessió l'ha convocada la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, gairebé tres mesos després. En aquest temps, la idea del govern de coalició ha anat perdent punts, els dirigents socialistes que la beneïen han fet un pas enrere, les elits empresarials han arribat a dir que més val que se celebrin altres eleccions que Pablo Iglesias sigui ministre i Podemos s'ha anat desfonant com a opció política vigorosa perdent bona part del seu poder municipal. El PSOE sap que la seva entrada al govern té tres problemes fonamentals: els dóna oxigen polític en el moment que estan més desfonats, els complica les seves negociacions a Europa, on no volen saber res d'un govern tan escorat a l'esquerra, i situa en la via morta qualsevol intent d'una legislatura de geometria variable al Parlament espanyol.

Tot això que li ve bé al PSOE són bases amb què juga Podemos. Iglesias, a més, ha netejat del camí de traves i obstacles que fessin inviable la circulació per a Sánchez. Així, ha fet una promesa pública de lleialtat al PSOE en els temes d'Estat i ha guardat en l'últim dels seus calaixos la seva vella proposta de defensa d'un referèndum d'independència a Catalunya. Tot, perquè Podemos s'assegui per primera vegada en la recent democràcia espanyola al govern. Per tot això, la investidura de Pedro Sánchez pot acabar no sent tan senzilla com els números diuen ja que ambdós han fet de la qüestió un tema de principis i un o l'altre haurà de cedir.

L'altre dia, una periodista alemanya se sorprenia que el que al seu país es ve fent des de fa diverses dècades sigui tan difícil a Espanya, que no ha tingut encara cap govern de coalició. El cert és que els camins polítics a Madrid s'entenen així més fàcilment: negociar, dialogar i parlar són paraules vetades. Només serveix guanyar. És l'únic llenguatge que s'entén.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat