Tinc escrit, des de fa molt de temps, que l'horitzó penal del PSOE i del seu secretari general i president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'aniria posant cada vegada més negre a mesura que avancés la legislatura. La trama de casos judicials en fronts innombrables, tants que comença a ser impossible enumerar-los tots sense oblidar-se'n algun, avança al ritme de la justícia, però de manera implacable. No hi ha dia que no surti informació nova que vagi estrenyent el cercle i es vagi perfilant quin és l'objectiu final, que des del principi no és cap altre que acusar el PSOE de corrupció i de finançament il·legal i, en el cas de Pedro Sánchez, de ser, almenys a l'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, coneixedor de l'activitat il·legal de les clavegueres de Ferraz. Els centenars de pàgines dels documents distribuïts aquest dimecres, enormement prolixes en detalls, són, en una escala de zero a deu de preocupació per al PSOE, el més proper a les dues xifres. Dit tot això amb cautela, però convençut també que això serà un degoteig imparable i una tortura per als socialistes.
Veurem el Tribunal Suprem demanant al Congrés el suplicatori per processar el president del govern espanyol? Ja no hi ha res descartable amb la deriva que estan prenent els informes policials i els escrits judicials que es van coneixent i, de manera destacada, la instrucció del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz. El magistrat investiga una presumpta trama criminal —coneguda popularment com el cas de les clavegueres del PSOE—, que tenia al capdavant de manera operativa l'exsecretari d'Organització i número dos del partit Santos Cerdán i que estava dissenyada per desestabilitzar i pressionar els jutges, fiscals i agents que tenien entre mans causes judicials contra l'entorn del president del govern espanyol. És difícil que el PSOE com a organització i Sánchez com a secretari general puguin fugir de la teranyina que s'està teixint i que cada vegada deixa menys fissures.
Veurem el Tribunal Suprem demanant al Congrés el suplicatori per processar el president del govern espanyol? Ja no hi ha res descartable
Pel que fa a Sánchez, a l'informe apareixen perles de la famosa Leire —la cap operativa de les clavegueres— com les següents: una comunicació amb Ismael Oliver, primer advocat de Koldo García, en què aquest li diu: "Digues al president i al teu cap que espavilin d'una vegada o els fotran la vida”. O aquesta altra de setembre del 2024, en què Leire Díez hauria comentat amb Vicente Fernández [expresident SEPI] unes paraules atribuïdes presumptament a Sánchez: “El one diu que continuï. Que estic fent coses grans i que no em rendeixi”. Els informes policials descriuen una estructura amb capacitat per oferir suposats favors processals, beneficis econòmics o llocs de treball a l'administració, a canvi d'informació comprometedora sobre membres de la judicatura, la Fiscalia i la mateixa Guàrdia Civil vinculats a causes que afectaven el PSOE.
Amb tots aquests casos de tan extrema gravetat que tenallen Sánchez i el PSOE, no deixa de ser una extravagància que el president del govern espanyol vingui a les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona i anunciï que té la intenció de presentar durant el segon semestre els pressupostos generals de l'Estat per al 2027 i que el seu govern ja havia començat a treballar-hi. El president que ha estat incapaç de portar al Congrés uns únics pressupostos d'aquesta legislatura, ni els del 2024, ni del 2025, ni del 2026, ens fa el mateix anunci de cada any per al 2027. Ho proclama, a més, la mateixa setmana en què el PNB ha seguit el camí de Junts per Catalunya i li ha demanat que convoqui eleccions generals i que doni per finalitzada la legislatura. En aquests moments, 184 diputats (PP, Vox, Junts i PNB) li demanen eleccions, i la legislatura està políticament morta, però Sánchez anuncia pressupostos.
Al president del govern espanyol caldrà reconèixer-li que a la virtut de la resiliència —manual de resistència, en el frontispici— és capaç de sumar-ne una de nova. Viure en un món paral·lel a la realitat en què res del que succeeix li sigui propi. Deia el reconegut novel·lista nord-americà Paul Auster que la realitat no existeix si no hi ha imaginació per veure-la. I en això, Pedro Sánchez també és un mestre consumat.