Com havia avançat 24 hores abans Elisenda Alamany en una entrevista a El Nacional, Gabriel Rufián encapçalarà la candidatura d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats en una nova legislatura, i es posa així punt final a un serial informatiu que ha tingut més soroll que contingut. Rufián no ha tingut més remei que renunciar a encapçalar el Front Ampli, ja que Oriol Junqueras no s'ha mogut de la posició mantinguda fins i tot abans de l'estiu: ERC es presentaria a les eleccions espanyoles amb les seves sigles i no al costat d'un conglomerat de partits de la resta de l'Estat. Des d'aquest punt de vista, cal ressaltar que Junqueras, amb poc soroll, s'ha sortit amb la seva.
Pel camí, tanmateix, Rufián ha obtingut també les seves victòries. En primer lloc, la seva queixa sobre el grup parlamentari que l'ha acompanyat durant aquests més de tres anys de legislatura a Madrid: dels set diputats, tres no repetiran —Francesc-Marc Álvaro, Pilar Vallugera i Jordi Salvador— i una altra, Teresa Jordà, es disputarà les primàries per Girona amb la també diputada Etna Estrems, quedant-ne una fora. El resultat serà que dels quatre diputats per Barcelona només repetirà Rufián i el grup parlamentari tindrà la renovació que ell volia. A Francesc-Marc Álvaro se li ha trobat lloc a la llista al Senat, que encapçalarà, i no haurà de batallar amb el senador Joan Queralt, que divendres havia anunciat que es presentava per repetir un nou mandat i, aquest diumenge, després dels anuncis d'Esquerra, retirava la seva candidatura.
Sembla que a hores d'ara cal donar per fracassada aquella gran força política a l'esquerra del PSOE amb opcions d'agrupar sota unes úniques sigles un bon grapat d'escons
Rufián també ha preservat la possibilitat de fer campanya electoral a Espanya de la mà de Podem, la formació de Pablo Iglesias, partit amb el qual Esquerra arribarà a un acord de no presentació a Catalunya i incorporarà, probablement, algun representant a les llistes. Aquest pacte de suport recíproc serviria per a reforçar Irene Montero en el seu pols amb el Front Ampli, si ens atenim al predicament que s'adjudica a Rufián a Madrid. En qualsevol cas, sembla que a hores d'ara cal donar per fracassada aquella gran força política a l'esquerra del PSOE amb opcions d'agrupar sota unes úniques sigles un bon grapat d'escons. Les últimes enquestes publicades no són gaire generoses respecte als resultats que pot obtenir Front Ampli —que acaba no sent gaire diferent del que en el seu dia va ser Sumar— i Podem.
Aquesta dispersió no és una mala notícia per al PSOE, que ha apostat clarament per una situació com aquesta. De fet, el seu clar desplaçament a l'esquerra, juntament amb els errors comesos per Sumar i Yolanda Díaz, ha acabat ofegant aquest espai polític. A hores d'ara, Pedro Sánchez té poques possibilitats d'escorar el vaixell del PSOE cap al centre i té totes les cartes apostades a ser la força hegemònica de l'esquerra i assaltar per aquest camí la primera posició electoral davant del Partit Popular, tot i que aquest, juntament amb Vox, disposi d'una majoria absoluta còmoda al Congrés dels Diputats.