La portaveu d'ERC al Senat, Sara Bailac, tampoc repetirà com a candidata a les eleccions generals del 29 de novembre. La republicana ha anunciat aquest dijous que no optarà a la reelecció com a senadora per Lleida després de dues legislatures a la cambra alta, en un nou moviment en la configuració de les llistes d'ERC per al 29N. La seva renúncia se suma a les baixes ja anunciades dels diputats Jordi Salvador i Pilar Vallugera, que no continuaran al Congrés la pròxima legislatura. Les incògnites ara, és el mateix portaveu, Gabriel Rufián, els diputats al Congrés, Francesc-Marc Álvaro (que és independent), mentre queda pendents els senadors Joan Queralt i Jordi Gaseni. Precisament, una de les condicions de Rufián per ser cap de llista va ser que havia de confeccionar-la ell mateix.
Bailac ha explicat en una publicació a X que sempre ha entès el seu pas pel Senat com una etapa "temporal" i que considera que ara ha arribat el moment de "passar el relleu". "Tanco aquesta etapa, però no deixo de fer política. Seré a tot arreu on calgui per a la llibertat nacional i l'avenç social dels Països Catalans", ha assegurat. La republicana ha recordat que va ser escollida per primer cop senadora fa més de set anys i ha fet balanç de la seva etapa a Madrid. Segons Bailac, durant aquest temps "nombrosos acords han vist la llum en benefici de la ciutadania de Catalunya" i també s'han fet "passes importants" en clau lleidatana i pirinenca, especialment en matèria d'infraestructures. "Estic orgullosa d'haver-hi contribuït", ha afirmat.
Bailac també ha volgut reivindicar el paper de les dones en política i ha agraït el suport que ha rebut durant aquests anys. "Calen més lideratges feministes", ha defensat, abans d'animar altres dones a fer el pas endavant. La republicana ha explicat que ara vol continuar el seu compromís polític des de la militància de base i afrontar "nous reptes professionals". "Ha arribat l'hora de passar el relleu. Ara obro una nova etapa", ha conclòs.
Tres baixes en pocs dies
La decisió de Bailac arriba després que aquesta mateixa setmana Jordi Salvador i Pilar Vallugera hagin anunciat que tampoc continuaran com a diputats d'ERC al Congrés. En el cas de Vallugera, una de les veus crítiques amb Gabriel Rufián i que es va oposar a la investidura de Salvador Illa, el comiat es va produir un dia després del seu cessament com a diputada. "Penjo les maletes, set anys després, però no les botes", va escriure Vallugera en un llarg missatge a X, en què va agrair l'oportunitat de representar els electors i la militància i va fer balanç de la seva etapa a Madrid. La republicana també va fer autocrítica i va demanar disculpes per no haver pogut donar resposta a diverses qüestions, entre les quals la situació dels interins, els advocats i procuradors pendents d'un reglament o els jutges de pau que no han estat reintegrats a les seves funcions.
Un dels punts que va destacar especialment va ser la situació del català a la justícia i a l'Administració General de l'Estat a Catalunya. "Demano especialment perdó per no haver pogut canviar la situació de la llengua als jutjats i a l'Administració General de l'Estat a Catalunya, perquè en teníem l'oportunitat i l'hem deixat perdre", va afirmar. Vallugera no va fer cap menció a Rufián, ni tampoc a les diputades Etna Estrems i Inés Granollers, en el seu missatge de comiat. La republicana va reivindicar, en canvi, la seva continuïtat dins d'ERC i va agrair la feina de l'equip de treballadors del partit a Madrid, així com la dels seus companys de grup i de la premsa parlamentària.
Joan Puig planta cara a Rufián simbòlicament
Enmig d'aquest procés de renovació de les candidatures, l'exdiputat d'ERC Joan Puig ha anunciat que participarà en les primàries per escollir el cap de llista per Barcelona amb una candidatura que ell mateix defineix com a "estrictament simbòlica". L'objectiu, segons ha explicat, no és disputar realment la candidatura a Gabriel Rufián, sinó deixar constància del seu rebuig a la continuïtat del portaveu republicà. "El meu objectiu no és obrir una pugna interna que divideixi el teixit humà de les nostres bases", ha assegurat Puig en una carta a la militància. L'exdiputat considera que ERC comet un "error majúscul" tornant a proposar Rufián com a cap de llista per Barcelona i sosté que el dirigent republicà "ja no ens pot representar".
Puig qüestiona especialment el paper de Rufián en relació amb l'ús del català al Congrés, el seu vincle amb el territori i unes posicions que considera "molt més properes a les esquerres espanyoles que al sobiranisme nítid". L'exdiputat també ha criticat el sistema d'avals del procés intern i ha anunciat que només presentarà el seu propi aval, sense buscar-ne de tercers. El moviment de Puig arriba després que Rufián hagi estat reivindicat públicament tant pel president d'ERC, Oriol Junqueras, com per la secretària general, Elisenda Alamany. El mateix Rufián, però, ha condicionat la seva continuïtat com a candidat a unes determinades condicions i ha mantingut sobre la taula la seva proposta d'una confluència de les esquerres.
Moviments a totes les demarcacions
La configuració de les candidatures republicanes està generant moviments a diverses demarcacions. A Girona, Teresa Jordà i Etna Estrems han anunciat la seva voluntat d'encapçalar la llista, mentre que Jordi Salvador ha comunicat que deixa el Congrés després de diversos anys com a diputat. A Lleida, en canvi, Inés Granollers ha anunciat que vol repetir com a cap de llista d'ERC al Congrés. La diputada ha defensat la necessitat de donar continuïtat a la seva feina a la cambra baixa en un moment que considera "crucial" per a la defensa dels interessos de Catalunya i del territori lleidatà. Ara, amb la renúncia de Bailac, ERC haurà de renovar també la seva representació al Senat per Lleida. La republicana ha deixat clar que la seva sortida de la cambra alta no implica abandonar la política, sinó iniciar una nova etapa des de la militància de base.
El procés intern d'ERC per configurar les candidatures del 29N estableix que els militants que vulguin optar a encapçalar les llistes han de reunir avals equivalents al 5% de la militància de la seva demarcació entre el 6 i l'11 d'octubre. També poden obtenir la condició de candidats si aconsegueixen l'aval d'un terç de l'executiva nacional o d'una quarta part del Consell Nacional. Si hi ha més d'un aspirant amb els avals necessaris, ERC celebrarà primàries el 17 d'octubre. Les llistes definitives es confeccionaran el 20 d'octubre i hauran de ser avalades pel Consell Nacional.