Com un profà entrant en un terreny que no domina, així em trobo parlant de la nova cançó de Rosalía, la jove de Sant Esteve Sesrovires, un autèntic fenomen planetari, a qui ja no li caben més adjectius elogiosos al currículum i que, després de revolucionar el món de la música amb l'enganxosa cançó Malamente, s'ha endinsat en un terreny en el qual només s'atreveixen els més agosarats i les més valentes. No és poca cosa enfilar-se a dalt del tot, venir de guanyar dos Grammy llatins a Las Vegas amb tan sols 25 anys i treure dos singles, un d'ells en català: una rumba catalana que és també un reflex de la Catalunya actual, un país integrador, creatiu i mestís en moltes coses, també en les seves llengües. I capaç, com deia Raimon en la seva cançó Jo vinc d'un silenci, de reivindicar que "qui perd els orígens perd la seva identitat". I la llengua és això: identitat. En ple debat sobre la salut del català, benvinguda sigui Rosalía i el seu cumpleanys, un barbarisme que caldrà començar a deixar córrer si el català arriba a través d'ella i de la seva música a confins impensables.
És enormement important per a la llengua catalana el que ha fet Rosalía. Escollir amb normalitat per a la seva nova cançó després dels Grammy la seva llengua materna no millorarà en un tres i no res les dificultats que pateix el català, però ajudarà que les zones del país on menys es parla, per diverses raons, bé siguin culturals o de qualsevol altra mena, o en les quals, simplement, s'evita parlar en català, l'exemple Rosalía ajudi. No deixa de ser curiós com sorgeixen fenòmens individuals a Catalunya que en un moment determinat són capaços d'agafar una força imparable. Va passar amb Ferran Adrià al món de la gastronomia fa uns anys, que va ascendir al número u mundial amb molt poques discussions. O amb Pep Guardiola al futbol, considerat un dels grans, si no el més gran, entrenador que s'asseu a les banquetes. Rosalía ha entrat en aquesta competició a la música i ha aconseguit en molt poc temps posicions impensables i només a l'abast de les veritables estrelles, com ho demostra el fet que en mitja hora portés més de cent mil visualitzacions a YouTube la seva nova cançó Milionària.
L'artista del Baix Llobregat i el seu Milionària amb el seu cumpleanys per allà al mig ―n'espero amb candeletes les opinions, sempre autoritzades, de Quim Monzó o de Màrius Serra―, està cridada a ser la cançó de l'estiu. Per als qui encara no l'han sentit, una crítica als diners ―un dia vols ser milionària i l'endemà cremar-ho tot― que explica que va començar a l'aeroport de Sevilla i va acabar a Barcelona. Per cert: algú al Govern es va assabentar del llançament? Perquè tots els diaris estàvem pendents a les 18 hores dels dos nous singles. I els nostres saberuts polítics, encara que són molt actius amb el Twitter i altres xarxes socials, hores després no se n'havien ni assabentat. En fi.