Els comitès d'empresa de Renfe i Adif han acordat convocar cinc jornades de vaga per als dies 24 i 30 de novembre i l'1, el 4 i el 5 de desembre com a mostra de protesta pel pacte que han subscrit el PSOE i Esquerra Republicana pel traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. És una vaga sens dubte desproporcionada i que només té un objectiu: servir de corretja de transmissió als importants interessos polítics que hi ha en contra d'aquest traspàs, vinculats al Partit Popular i a Vox. És, a més, una vaga preventiva, ja que l'acord s'emmarca enmig de la investidura del president del govern espanyol, que encara no s'ha produït i tampoc no té data. Molt menys serà, si el traspàs acaba sent una realitat, una cosa immediata i molt menys ràpida.

És del tot raonable que els sindicats reclamin informació i s'ocupin de preservar les seves condicions laborals. Però no és això del que estem parlant, ni del que estan parlant els comitès d'empresa. Més encara, quan el Govern de la Generalitat ha assegurat que garantiran les condicions laborals de tots els treballadors i que es farà un conveni de col·laboració entre la Generalitat i Renfe per facilitar la mobilitat laboral. Des del govern espanyol, que és l'actual titular a través de les respectives empreses de Renfe i Adif s'ha defensat que es tracta d'un acord polític que no aborda aspectes tècnics sobre com es duria a terme el traspàs de competències.

És una vaga sens dubte desproporcionada i que només té un objectiu: servir de corretja de transmissió als importants interessos polítics que hi ha en contra d'aquest traspàs, vinculats al Partit Popular i a Vox

No és la primera vegada que es planteja amb caràcter preventiu una situació com aquesta i es genera innecessàriament una situació que de cap manera respon a la preocupació que sibil·linament els partits polítics de la dreta miren de generar. No hi ha cap motiu perquè s'expandeixi la por entre els treballadors, ni tampoc perquè en surtin perjudicats. És del tot normal que la Generalitat en reclami el traspàs i que en el marc de la negociació política el govern d'Espanya acabi fent una transacció per mantenir-se en el poder. D'això va la política i la tasca dels sindicats és estar atents i vigilar. Però també ser responsables, i no sembla que plantejar cinc dies de vaga amb el consegüent perjudici als passatgers sigui una mesura intel·ligent ni gaire pensada.

Des del Departament de Territori, s'ha dit per activa i per passiva que es recollirà el respecte als drets laborals adquirits pels treballadors i el Govern s'ha compromès amb les organitzacions sindicals a explicar com es farà el traspàs i que la gestió continuarà sent 100% pública. És el que ha de ser. És evident que el traspàs per si sol no arreglarà la situació de Rodalies, els problemes que es produeixen contínuament i la percepció ciutadana. Fan falta diners, molts diners i, encara que no es digui, temps, perquè no es podrà fer de la nit al dia. Quan els sindicats diuen que el traspàs no resol el problema, tenen raó. Però aquesta opinió que ara expressen, durant molt temps no se'ls ha sentit i menys amb aquesta contundència. Tinguin totes les parts una mica de paciència, perquè això tot just ha començat. I el millor seria, per començar, desconvocar les jornades de vaga i informar-se sense la pressió que aquesta situació suposa.