El transport ferroviari de Rodalies, Regional i Mitjana distància, el més utilitzat diàriament per centenars de milers de catalans per gestionar el seu dia a dia, ha tornat a funcionar aquest divendres. Els maquinistes han fet un vot de confiança a Renfe, Adif i el Govern, els seus tres interlocutors en aquesta crisi, i han reprès de manera inestable el funcionament dels trens. La gran majoria han tingut retards, en algunes zones del nord i sud del país no han sortit, però ha estat el primer dia en què la companyia ha pogut garantir un servei que el dia anterior no havia pogut oferir al Govern català per la inassistència dels maquinistes. Evidentment, és un retorn enormement fràgil, ja que l'aigua caiguda ha tret a la llum pública unes deficiències a la xarxa que la llarga sequera havia mantingut en un segon pla.

Ara no és així i la manca d’inversions durant molts anys dels diferents governs espanyols ha quedat al descobert. Com passa sempre, la política converteix en un pim-pam-pum la responsabilitat d’uns i d’altres. Però hi ha una dada inqüestionable. Des de l’1 de juny del 2018, Pedro Sánchez és president del govern espanyol, després de guanyar una moció de censura i desplaçar Mariano Rajoy. D’aquí a uns mesos, per tant, farà vuit anys que el dirigent socialista va arribar al palau de la Moncloa. Una situació que retalla l’escapisme clàssic de Sánchez, ja que no només hi ha estat aquests últims anys, sinó que ja fa més temps que governa que no pas el seu antecessor. De fet, des del 2004, els socialistes han governat una mica més de quinze anys, entre Zapatero i Sánchez, enfront dels poc més de sis de Rajoy.

La desinversió no només deixa els diferents governs d'Espanya com a egoistes, insolidaris i roïns amb Catalunya, sinó que la seva actuació voreja la d'un comportament criminal per les conseqüències que pot arribar a tenir

La treva d'aparent normalitat tampoc no ha durat tot el dia, ja que un despreniment de terres, gràficament molt exagerat, a la línia R1 de Rodalies ha obligat a interrompre completament la circulació ferroviària entre les estacions de Maçanet-Maçanes i Blanes. Tot ha quedat, afortunadament, en un ensurt. Si no hi hagués hagut l'accident de Gelida i la suspensió de trens d'aquests dies, qui sap el que hauria pogut acabar passant, ja que la velocitat del tren era de 30 km/h, quan el normal és, segons asseguren els maquinistes, de 100 km/h. La lentitud d'aquest divendres ha permès frenar sense problemes el tren, però la sensació que la xarxa té problemes ha augmentat la preocupació de tothom. Des de viatgers a maquinistes i des de Renfe o Adif al Govern català i a la conselleria de Territori.

També el malestar dels maquinistes, que han improvisat a Sants una protesta després de l'incident de Maçanet. Les previsions de noves pluges aquest dissabte potser obligaran a tirar enrere algunes de les línies que han funcionat aquest divendres. En qualsevol cas, és evident que la situació que han generat les pluges ha obert en canal el debat de Rodalies: ja no es tracta dels seus retards crònics i que no hi ha dia sense incidència. Ara, ha emergit un problema molt més greu: la línia no és segura. La desinversió no només deixa els diferents governs d'Espanya i els ministres de Transports o Foment —com s'anomenin en cada moment— com a egoistes, insolidaris i roïns amb Catalunya, sinó que la seva actuació voreja la d'un comportament criminal per les conseqüències que pot arribar a tenir.