La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de mantenir a la nevera l'aplicació de l'amnistia a Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, i Lluís Salvadó, director general del partit i mà dreta d'Oriol Junqueras, té més a veure amb obstaculitzar-ne temporalment l'aplicació que amb un missatge ferm als independentistes encara pendents de l'amnistia a diferents jutjats, incloent-hi el Tribunal Suprem. La interlocutòria del 3 de setembre de la Sala Civil i Penal del TSJC està signada per Jesús María Barrientos, Fernando Lacaba i Carlos Ramos i no presenta cap vot particular. El cas de Barrientos és especialment significatiu: president del TSJC fins al 2025, continua com a magistrat i ha actuat com a ponent. Va ser molt crític públicament amb la llei d'amnistia quan era president, arribant a afirmar que podia generar un risc sistèmic d'impunitat, i per això Jové va intentar-ne, sense èxit, la recusació, que va ser rebutjada pel TSJC.
Crida l'atenció, tot i que al món de la judicatura no sorprèn res, que, malgrat que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) fos molt clara i avalés el text aprovat al Congrés dels Diputats, encara hi ha tribunals que en dilaten l'aplicació a polítics independentistes. El posicionament del TSJC és el següent: rebutja la petició d'aplicar-los ja l'amnistia i manté vives les qüestions prejudicials que el mateix tribunal va plantejar al TJUE el 2024. Per tant, no els exclou definitivament de l'amnistia: espera que Luxemburg respongui específicament al seu cas. El matís, per a Barrientos, Lacaba i Ramos, és aquest: la sentència del TJUE del 16 de juliol passat el que va fer va ser avalar que l'amnistia pogués concernir la responsabilitat per fons públics del procés, en considerar que el dret europeu no s'hi oposa quan no estan afectats fons de la UE. Però aquella sentència responia, estrictament, a preguntes procedents del Tribunal de Comptes.
Un cop més es constata que no s'ha de donar res per segur en el món de l'alta judicatura i que la lògica de les coses acaba tenint un valor relatiu
I, a partir d'aquí, el TSJC es treu un conill del barret i argumenta, en resum, que aquesta sentència els serveix per a alguns dubtes que tenien, però no per a tots, ja que la naturalesa del procediment penal contra Jové i Salvadó "difereix radicalment" dels procediments sobre els quals ja es va pronunciar Luxemburg. Això és especialment rellevant perquè tant Jové com Salvadó estan acusats de malversació, prevaricació i desobediència per la preparació de l'1-O. El procediment, a més, continua suspès mentre s'espera la resposta europea: no vol dir que ara s'hagi de celebrar immediatament el judici. Políticament, és un revés important per a ERC, perquè després de la sentència del TJUE del passat mes de juliol semblava molt més net el camí per tancar el cas, però un cop més es constata que no s'ha de donar res per segur en el món de l'alta judicatura i que la lògica de les coses acaba tenint un valor relatiu. I la decisió és tan sorprenent com ferma: mantenir suspesa la causa i esperar que Luxemburg contesti específicament les seves preguntes.
Aquesta no ha estat l'única decisió del TSJC de la jornada. Barrientos i Lacaba, dos dels magistrats que avui mantenen frenada l'amnistia de Jové i Salvadó, també són els que han executat l'indult de Laura Borràs després que el govern espanyol li concedís l'indult el 28 de juliol i commutés els quatre anys, sis mesos i un dia de presó per dos anys, condicionat a no cometre delicte dolós durant cinc anys. Aquí hi ha un matís si més no curiós: no és que Barrientos i Lacaba hagin canviat de criteri o s'hagin tornat favorables a una mesura de gràcia del govern espanyol. Va ser el mateix tribunal que la va condemnar el que va proposar-ne l'indult parcial perquè considerava desproporcionats i excessius els anys de condemna, especialment perquè no van apreciar que Borràs hagués actuat cercant lucre personal. La liquidació de condemna comunicada pel TSJC situa inicialment el final de la inhabilitació política de Laura Borràs al 2038, tot i que la seva defensa pot sol·licitar que es computi el temps que feia que estava apartada del càrrec públic, cosa que en podria avançar la data final. El que sí que pot fer Borràs és, una vegada tancat tot el procediment judicial i aclarit el seu final, presentar-se a càrrecs interns de Junts, el seu partit.