Si alguna vegada des del PSOE s'ha pensat que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) podia ser renovat i el Partit Popular donaria el seu braç a tòrcer, rebaixant així el control que en aquests moments té, no només del CGPJ, sinó també del que d'ell emana, com és el nomenament de jutges, temo que poden anar oblidant-se. Va acceptar la mediació del comissari de Justícia de la Comissió Europea, Didier Reynders, com un mal menor i que no semblés que s'hi negava. Hi ha hagut una reunió a Brussel·les, sense avenços, i la segona ha quedat ajornada aquest dissabte per una grip A del negociador del PP, Esteban González Pons, fins després de les eleccions a Galícia, que tindran lloc diumenge vinent.

Però el far que tot ho il·lumina en la formació conservadora, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ja ha fet saber quin és el seu full de ruta per a aquesta qüestió: no ha de renovar-se i primer, el que cal fer, és canviar la llei d'elecció dels membres del CGPJ. El seu argument no pot ser més pèrfid: només el CGPJ i el Tribunal Suprem i potser el Banc d'Espanya són les úniques institucions "que encara no han estat colonitzades pel sanchisme". Curiosa manera de repartir carnets d'independència que té Díaz Ayuso: els independents són aquells que sempre estan d'acord amb mi.

Jo no sé quines proves noves necessita el govern de Pedro Sánchez per deixar de fer el beneit en tot el que afecta el blindatge de la justícia com l'autèntic poder real de l'Estat. Més de cinc anys fa que ha caducat el mandat del CGPJ. En concret, està complert des del 4 de desembre de 2018, la qual cosa a la pràctica es correspon amb alguna cosa més d'un mandat sencer caducat. L'actuació del PP ha estat de bloqueig permanent amb diferents excuses: modificació del sistema d'elecció dels seus membres, crispació política per la llei d'amnistia, encadenament de processos electorals, etcètera. El cert és que amb aquesta estratègia el PP ha aconseguit gairebé sempre guanyar la partida i el resultat és que ha controlat la justícia en 22 dels últims 27 anys.

El PP ha aconseguit gairebé sempre guanyar la partida i el resultat és que ha controlat la justícia en 22 dels últims 27 anys

I entremig de la renovació del CGPJ hi ha el tema de la llei d'amnistia. Es produeix així la paradoxa que el PP bloqueja, els canvis no són possibles, el Suprem o l'Audiència Nacional respon a unes determinades majories i els acords polítics traslladats al poder legislatiu i executiu serveixen de ben poc. Les lleis són bloquejades amb aparença que tot el procediment judicial és l'adequat, però res no és el que sembla. Així es parla de terrorisme o de traïció d'una manera que hauria d'avergonyir els qui ho fan. I tot l'entramat es posa en marxa, amb un soroll i un poder eixordador en el qual la veritat és la primera víctima.

Per això el PP no renunciarà. I després d'aquesta maniobra en vindrà una altra. Però això, també ho sap el PSOE. I no vol revertir-ho.