Recordo haver vist fa anys un interessant reportatge de la BBC sobre la realitat paral·lela i com aconsegueix que dues persones vegin una cosa diferent en la mateixa pantalla. En aquest cas, la resposta estava en una novetat tecnològica que aconsegueix que certes experiències siguin més personalitzades. Evidentment, els usos potencials d'aquesta tecnologia són molts i encara que soni a ciència-ficció, ja existeix. Realment em va impressionar en primera instància i va despertar el meu interès, una cosa que sol ser normal quan un s'endinsa en un territori desconegut i aquest ho era de principi a fi.

M'ha vingut a la memòria aquella realitat paral·lela escoltant i analitzant aquest inici de curs en el qual gairebé res no és com s'insisteix a predicar en la informació, i a través del relat o de la propaganda es genera una realitat paral·lela. Veurem què acaba passant aquest dimecres vinent amb la reducció de la jornada laboral, el projecte estrella de la vicepresidenta Yolanda Díaz que finalment porta al Congrés dels Diputats perquè sigui votat i sobre el qual pesen tres esmenes a la totalitat, una del PP, una altra de Vox i una tercera de Junts. És una votació clau per diverses raons, començant perquè un resultat o l'altre marcarà l'arrencada del curs polític i permetrà prendre el pols a una legislatura aparentment liquidada per a Sánchez a l'hora d'impulsar projectes polítics.

Diu la vicepresidenta que està negociant directament amb Puigdemont per intentar tirar endavant el seu projecte, encara que prudentment ha refusat dir si és optimista sobre això. A les files del partit que té els set escons claus, aquesta negociació a fons la neguen i la rebaixen a simples converses. Als sectors econòmics afectats, Foment, Pimec o CEOE, donen aquest tema per tancat des d'abans de l'estiu i descarten que Junts canviï d'opinió, ja que les patronals i les mitjanes i petites empreses en són radicalment contràries i en aquest últim segment el partit de Puigdemont té un graner de vots importants.

La qüestió és com es conviu amb aquesta realitat paral·lela que, en aquest cas, no són fake news, sinó instal·lar en el debat públic una realitat que no existeix

Un altre exemple: aquest divendres, durant la inauguració de l'any judicial, el desembarcament del ministeri de Justícia que dirigeix Félix Bolaños va ser, com és normal, molt important. En els grupets posteriors era fàcil escoltar de la boca dels alts càrrecs del ministeri un enorme convenciment que les reformes judicials de Bolaños tirarien endavant, que això estava fet, i que amarrarien els vots imprescindibles de Junts al Congrés dels Diputats. Temo molt que estem també davant d'una realitat paral·lela, perquè les discrepàncies són abismals i les peticions que va formular el partit de Puigdemont —com la supressió de l'Audiència Nacional, entre d'altres— no seran ateses. A més, també preocupa que es rebaixin els estàndards professionals de la judicatura.

La qüestió és com es conviu amb aquesta realitat paral·lela que, en aquest cas, no són fake news, sinó instal·lar en el debat públic una realitat que no existeix. Serà, potser, que aquests debats són més agradables que els que tenen a veure amb la carpeta judicial del PSOE i de Sánchez, just en el moment en què agafarà novament un repris de velocitat en molt poques dates.