"Estem en xoc, trasbalsats. Una cacera humana té conseqüències. L'assetjament produeix un dolor profund. L'assetjament a José María Ángel el porta a prendre certes decisions". Aquestes declaracions són de Diana Morant, ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV-PSOE i s'han produït hores després que se sabés que l'excomissionat del govern espanyol per a la reconstrucció del País Valencià després de la DANA intentés llevar-se la vida i una setmana després que hagués de dimitir per falsificació d'un títol universitari del seu currículum acadèmic.
Més enllà de desitjar una ràpida recuperació a José María, com a qualsevol persona que es pugui sentir en una situació tan límit com per voler llevar-se la vida, cal fer una sèrie de reflexions sobre el tema i situar un mínim de context. Realment hi ha hagut una cacera mediàtica o política? Quants dies ha estat en els mitjans de comunicació la notícia de la falsificació del currículum? És que no era veritat que durant anys s'ha aprofitat econòmicament d'una situació que era fruit d'una mentida? Veient sortir en bloc el govern espanyol —començant pel seu president Pedro Sánchez— avalant la teoria de l'assetjament, hom té més la impressió d'utilització d'una desgràcia que d'una reflexió honesta sobre les caceres personals que es practiquen en moltes ocasions.
Els que fa anys que deshumanitzen els independentistes sense causa justa, ni base real, surten ara reclamant que els seus delictes no es posin en evidència. La deshumanització de l'adversari els ha semblat legítima fins que se'ls ha girat en contra o encara pitjor: fins que han necessitat els seus vots per continuar governant. Llavors ja no eren uns colpistes i calia rebaixar el llenguatge insultant emprat amb ells. Perquè al món independentista no hi ha o no es coneixen dirigents o col·laboradors significatius de la cúpula del procés que hagi intentat posar fi a la seva vida. Però sí que hi ha persones que han estat a punt de morir o han tingut problemes de salut greus pels atacs injustos i inventats que rebien.
La deshumanització de l'adversari els ha semblat legítima fins que se'ls ha girat en contra
Parlem dels famosos espies russos, per posar un dels exemples més kafkians i de més capacitat d'inventiva que s'han arribat a publicar. Aquella suposada trama del Kremlin, que, segons es deia, provava de donar suport als independentistes a l'època del procés separatista per ordres ni més ni menys que de Vladímir Putin, finalment va ser arxivada pel Tribunal Suprem el març del 2025, quan va tancar la peça del jutge Aguirre. Qui no recorda les famoses "penes de telenotícies" amb què es detenia independentistes i que, després de tot el muntatge policial i judicial, el cas quedava molt de temps després en no res?
Això sí que era una cacera i a més molt salvatge i inhumana. No hi ha hagut una disculpa de tota aquella persecució, a tot estirar, els socialistes han girat un discret full a mesura que han anat necessitant primer els vots d'Esquerra i després els de Junts. S'han normalitzat els seus catorze vots al Congrés, però no hi ha hagut reparació o ha estat amb la boca petita. Això del cas de l'exdelegat de la DANA no té res a veure amb una cacera. Va ser descobert i va haver de dimitir el 31 de juliol passat. Som a dia 8 d'agost i el seu cas ja no sortia als mitjans de comunicació. Cal ser més prudent amb determinades declaracions greus quan s'és ministra. I més d'Universitats.