La decisió de jutge del Tribunal Suprem, Ángel Hurtado, acusant i formalitzant la imputació del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, el primer anunci d'aquest que no contempla dimitir i, finalment, el posterior del govern espanyol que pensa mantenir-lo al càrrec suposa, a la pràctica, posar cap per avall l'Estat. Que defensi la seva innocència té tota la lògica del món, ja que la presumpció de la mateixa li correspon com a qualsevol ciutadà. Però el càrrec que ocupa és un dels vèrtexs de l'estat de dret i la seva decisió no pot ser cap altra que la pròpia d'un país democràtic i, en conseqüència, la seva dimissió és obligada per preservar les institucions.

Si no ho fes, com sembla que és el cas, el govern espanyol ni pot ni ha de protegir-lo, encara que defensi la seva innocència. Sens dubte no es pot contemplar en un país democràtic que un govern faci pinya amb el seu fiscal processat i el mantingui al càrrec. La imatge que el govern espanyol arrossega les institucions pel fang per protegir un amic és de molt difícil digestió per a un ciutadà mitjà. Hauria de ser-ho per a les associacions de fiscals, les de la judicatura i el conjunt de formacions polítiques. També les de l'esquerra, començant per Sumar, la formació de Yolanda Díaz, que està al govern espanyol amb diversos ministeris, però també per a Esquerra Republicana, Podemos o Bildu.

Però la situació també incumbeix Junts per Catalunya i el PNB, ja que cometrien un error si pensen que això és una batalla entre el PSOE i el PP. És possible que també ho sigui, però per sobre de tot això està el fet de quedar encasellat entre els que defensen l'estat de dret o que això acabi sent el Far West i prevalgui la llei del més fort. El cas que involucra el fiscal general pot ser vist per alguns com un tema menor, al costat dels innombrables casos de corrupció als quals assistim des de fa mesos i l'actuació de les clavegueres de l'Estat, tant durant el govern espanyol del PP com ara amb governs del PSOE. Els noms de Leire Díez, la fontanera en cap del PSOE que recentment va renunciar a la militància socialista, els empresaris Javier Pérez Dolset i Víctor de Aldama o l'advocat Alejandro Hamlyn, han suplert els del comissari Villarejo, els càrrecs del ministeri de l'Interior amb Jorge Fernández o María Dolores de Cospedal.

El govern espanyol ni pot ni ha de protegir-lo, encara que defensi la seva innocència. Sens dubte no es pot contemplar en un país democràtic que un govern faci pinya amb el seu fiscal processat i el mantingui al càrrec

Doncs bé, el jutge Ángel Hurtado afirma que el fiscal general de l'Estat s'ha d'asseure al banc dels acusats per revelació de secrets d'Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Diu així el jutge: "Cal presumir que el fiscal general de l'Estat va facilitar [el correu] a un mitjà [de comunicació] perquè li donés publicitat, conscients ambdós que revelaria el seu confidencial contingut". I la clau és a la pàgina 29 de la interlocutòria, en la qual es reprodueix un missatge de WhatsApp de l'anterior líder del Partit Socialista de Madrid, Juan Lobato, a les 8:51 del dia 13 de març de 2024: "A veure un tema. Em truca Santos [Cerdán]. Pedro [Sánchez] demanarà ara a Feijóo que dimiteixi Ayuso. I que ho demanem nosaltres també".

En cas de confirmar-se els fets, podria ser condemnat fins a una pena màxima de quatre anys de presó. Als primers paràgrafs de la interlocutòria, el jutge assenyala directament la Moncloa en apuntar que "el fiscal García Ortiz va actuar arran de les indicacions rebudes de la presidència del govern espanyol". Una raó més perquè el fiscal general sigui destituït i no sembli que realment hi ha un companyonatge entre el govern espanyol i el fiscal general de l'Estat per atacar indiscriminadament un adversari polític.