La decisió del Tribunal Constitucional de considerar amnistiable la malversació, en contra de la posició defensada numantinament fins avui pel Tribunal Suprem, marca, de manera pràcticament irreversible, que el retorn del president a l'exili, Carles Puigdemont, a Catalunya és qüestió de setmanes. Puigdemont pot començar a fer les maletes i el llarg i injust exili que s'ha allargat nou anys i que ha distorsionat i tensat la política catalana entra en la recta final. El ple del TC reunit aquest dimarts ha rebutjat, com s'esperava, la ponència del ponent conservador —en part un eufemisme, perquè tots són força conservadors— José María Macías per set vots a cinc. Amb aquesta decisió de la majoria del TC, decau la ponència que defensava el criteri del Suprem de no amnistiar el delicte de malversació i se'n redactarà una de nova en sentit contrari, que serà votada pel ple el pròxim 6 d'octubre.
És veritat que el que ha passat aquest dimarts no deixa de ser un pas més. Però el cop de volant a l'arquitectura construïda pel Suprem literalment s'ha esfondrat. Tot d'una, la pregunta sobre si Puigdemont podria tornar a Catalunya o no ha mutat a una altra de molt més concreta i immediata sobre el moment exacte de les pròximes setmanes en què això serà possible. Hi ha una dada del plenari del Constitucional que no és menor: la durada de la reunió i el temps que ha consumit el debat dels seus dotze membres. Tan sols 40 minuts. I això és especialment rellevant per una altra cosa: l'autodenominat sector conservador ha renunciat a donar batalla amb una d'aquelles reunions maratonianes que de vegades tenen lloc; ben al contrari, ha assumit que la seva croada havia arribat a la seva fi.
Tot d'una, la pregunta sobre si Puigdemont podria tornar a Catalunya o no ha mutat a una altra de molt més concreta i immediata sobre el moment exacte de les pròximes setmanes en què això serà possible
En unes files en què l'alineament és molt disciplinat, és obvi que la música del Tribunal Suprem —expressada urbi et orbi a la tornada de l'estiu— que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) era inapel·lable i la malversació era amnistiable, els havia arribat amb total nitidesa. No només això, després de nou anys practicant una enginyeria judicial més que discutible, havien de pujar al carro encara que fos des de la discrepància. La resta ja ho farà el TS. El segon partit de l'eliminatòria es jugarà al Constitucional el 6 d'octubre, data en què una nova reunió del ple validarà la nova ponència i establirà una posició oficial: la malversació també és amnistiable amb la llei aprovada per les Corts.
Aleshores, només mancaran dos passos: que el Suprem rebi per conducte oficial l'acord del Constitucional i la seva publicació, per a la qual cosa hi ha un termini de vint dies. I, el darrer moviment, que el jutge Pablo Llarena aixequi l'ordre de detenció de Carles Puigdemont. El calendari condueix inexorablement als últims dies d'octubre o molt a principis de novembre si Llarena acaba no demorant la seva decisió. De fet, la música que ha arribat des del TS aquests últims dies va en aquesta direcció i la seva voluntat és respondre amb celeritat una vegada puguin fer-ho. La pilota, a partir de llavors, estarà en possessió de Puigdemont i, després de nou anys d'exili, quan aquest moment arribi, tot està perfectament preparat per prémer el botó i tornar a Catalunya.