Aquest diumenge, el bisbe de Solsona, Francesc Conesa, ha presidit una missa a l'Espunyola, a la comarca del Berguedà, per demanar que plogui i es posi punt final a la sequera que pateixen moltes comarques de Catalunya i que afecta molt seriosament tot el país. La cerimònia ha tingut lloc al Santuari de la Mare de Déu dels Torrents, una església documentada al segle XIV, encara que el primer edifici romànic va ser substituït al segle XVIII per l'actual barroc. Segons diuen les cròniques, unes 300 persones han participat en la cerimònia religiosa, i després els assistents han caminat en una processó encapçalada per la marededeu al voltant del santuari durant uns bint minuts, i que ha repetit una iniciativa veïnal i popular que ja es va celebrar el 2008, quan es va produir l'anterior episodi de sequera greu a Catalunya.

Totes les iniciatives són lloables i, en conseqüència, la cerimònia religiosa dels veïns de l'Espunyola i voltants, també. És, segurament, l'única manera que tenen de demanar que plogui, perquè les demandes a l'administració perquè invertís i preparés el país per a una situació com aquesta no han servit de res. Des del 2008 fins ara, parlem dels últims quinze anys, el discurs que s'ha fet ha estat, sobretot, el de conscienciació de la població que l'aigua era limitada. Però, igual que passa amb les pregàries, la conscienciació del ciutadà no és pas la solució a la sequera.

És una mesura, certament. Una mesura, a més, populista. No perquè no sigui útil, sinó perquè no obliga el governant a res. Tant presumir que Catalunya té els millors pressupostos de la història i resulta que de les inversions en matèria de millora hídrica ben poc o res s'ha fet. De fet, en els recentment aprovats es va validar una esmena del PSC per invertir 120 milions en cinc anys per doblar el volum d'aigua regenerada fora de l'AMB, i una altra per impulsar una nova planta de regeneració al Besòs. Fa temps que s'adverteix la Generalitat, amb un resultat nul, que la solució és la reutilització de l'aigua, impulsant l'aigua regenerada. Si no és perquè semblaria un acudit fàcil, el Govern fa com si sentís ploure.

Ara, una vegada més, ja anem tard. Quinze anys perduts. Per a aquest divendres el president Aragonès ha convocat una cimera per lluitar contra la sequera. La iniciativa té, en aquests moments, tot el sentit. Encara que l'obligació del governant és preveure els escenaris i hauria estat molt bé convocar-la fa un o dos anys, que és el temps que porta al càrrec. O el seu antecessor, o l'antecessor de l'antecessor. Potser, si s'hagués tractat el tema de l'aigua com una prioritat i s'hagués renunciat a altres iniciatives importants però menys urgents per al benestar dels ciutadans, una part significativa del camí ja hauria estat recorregut.

Aquest diumenge el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, pronosticava que si no plou amb força, el mes d'agost s'implementaran noves restriccions, com podria ser la reducció d'uns 30 litres per habitant i dia, i passar de 230 a 200 litres al sistema Ter-Llobregat. En altres llocs que ja tenen restriccions, no soc ni capaç d'imaginar-me com pot ser la situació després de l'estiu si no plou. Està molt bé l'advertiment de Reyes, però ja va sent hora que se'ns digui com s'invertirà per a la reutilització de l'aigua, i que la dependència de la pluja i les pregàries deixin de ser la solució.