Mentre els nostres doctes del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem fan el ronso sobre l'aplicació de l'amnistia, ratificada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i mantenen el seu calendari de vacances —el mes d'agost sencer no els el treu ningú—, les instàncies europees els han enviat un missatge taxatiu i contundent. Els tribunals espanyols han d'aplicar la sentència del TJUE sobre l'amnistia. La supèrbia de la ponent del Tribunal de Comptes, Elena Hernáez Salguero, proposada pel Partit Popular, fent una interpretació tan sui generis de l'aplicació de l'amnistia que fins i tot li ha valgut un correctiu de la Fiscalia, ha enervat Europa.
La seqüència del que ha passat des de dilluns no deixa lloc a dubtes. El Tribunal de Comptes rep el pronunciament del TJUE i Hernáez es posa esplèndida: demana a la Fiscalia i a l'acusació que es pronunciïn en deu dies sobre si hi ha hagut malversació de fons europeus. A més d'extravagant, la petició ve a ser un desafiament al TJUE i, per extensió, a la Comissió Europea. Al final, tot l'entramat europeu es basa en la confiança i en el respecte a les seves sentències. Qualsevol desalineament en aquesta direcció deixa tothom en mal lloc a Brussel·les, ja que el TJUE no es pot permetre que les seves decisions no siguin acatades.
Veurem si el govern espanyol fa bé els deures, sense demora, i deixa d'anar arrossegant els peus en aquest tema
A l'envalentida Espanya judicial, això pot ser considerat una minúcia. Però l'arquitectura europea és prou complexa perquè un simple moviment provoqui desequilibris importants. I aquest en podria ser un. Al final, serà veritat que el moviment barroer de la ponent del TCu ha permès una circumstància que no estava al guió: que la defensa de Puigdemont pugui comunicar-se directament amb el TJUE i amb la Comissió Europea, ja que totes dues instàncies són interpel·lades després del desafiament d'Hernáez. Així, el conflicte en clau interna —Constitucional, Suprem i Tribunal de Comptes— ha tornat per una escletxa, en part molt més política, a Europa, que no vol un front tan incòmode com aquest amb un dels seus estats membres.
El comissari europeu responsable dels temes de justícia i estat de dret, l'irlandès Michael McGrath, ja deu haver rebut l'escrit de Gonzalo Boye demanant-li que obri un procediment d'infracció contra Espanya per un suposat incompliment de dret comunitari. Com que la denúncia ha estat presentada, com és preceptiva, contra el Regne d'Espanya, haurà de ser el govern espanyol el que es pronunciï i defensi la posició d'Espanya. És una curiositat més de tot plegat. Veurem si el govern fa bé els deures, sense demora, i deixa d'anar arrossegant els peus en aquest tema. També explica sense embuts el que està fent el Tribunal de Comptes, perquè molt em sembla que Europa, en aquesta qüestió, està disposada a deixar clar que de ximpleries les justes. Tot plegat serviria d'avís per a navegants.