És realment trist veure com deambula el Partit Popular, sense idees pròpies ni propostes fiables i fiant-ho tot a la crítica a les cessions de Pedro Sánchez als independentistes catalans. Alberto Núñez Feijóo ha convertit el discurs dels populars en una repetició dels mateixos arguments amb què es va presentar i va perdre el debat de l'exposició de la seva candidatura a la presidència del govern espanyol a finals del mes de setembre passat, atrapat en un cercle del qual ni vol ni aconsegueix sortir i que es resumeix de la següent manera: Sánchez ha mantingut la presidència del govern espanyol perquè ha cedit al polític exiliat Carles Puigdemont el control de la política espanyola.
Així, els quatre racons del quadrilàter en què es mou el gallec són els següents: llei d'amnistia, Waterloo, desmembrament d'Espanya i el final de la Constitució espanyola. En el fons, tot amb l'objectiu de presentar l'inquilí de la Moncloa com un titella dels objectius de l'independentisme, cosa que, pel que s'està veient, dista de ser tota la veritat, ja que els comunicats dels acords polítics assolits tampoc són una publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), de la qual es desconeix com acabarà sent el contingut i la data.
Però la dreta política, molt alimentada per la dreta mediàtica i judicial, troba en aquest frame la manera d'aparèixer cohesionada i intenta a partir d'això una gran mobilització al carrer. Aquesta és la principal novetat de la dreta: mirar d'ocupar el carrer amb protestes de tota mena contra els acords polítics amb els independentistes. L'escenari ja no és, doncs, el Congrés dels Diputats o el Senat, sinó directament el carrer, apel·lant als sentiments dels conservadors amb la fi d'Espanya com un estat únic.
Feijóo ha convertit el discurs dels populars en una repetició dels mateixos arguments amb què va perdre el debat de la seva candidatura a la presidència del govern espanyol
No deixa de ser tota una novetat que en el moment en què hi ha hagut un retraïment de la mobilització dels partidaris de la independència, hagin estat els del signe contrari els que intentin tensar l'espai urbà. Sembla que ja està clar que en les eleccions gallegues del proper 18 de febrer aquest serà l'ítem més important. Una estratègia que, a més, servirà per cobrir l'escàs perfil de l'actual president de la Xunta, Alfonso Rueda, i que donarà espai mediàtic amb què poder competir a Feijóo, que fins al maig del 2022 va ocupar el càrrec de Rueda a Galícia.
Però aquesta estratègia no li servirà per a les basques, que es disputen simultàniament amb les gallegues, i ja es veurà si aconsegueix esclafar els socialistes a les europees del mes de maig, o acaben sent un bumerang que deixa socialistes i populars en un empat tècnic. Una cosa que seria més que suficient perquè Sánchez pogués mantenir-se a la superfície.