Enmig de nombroses crítiques per la seva absència davant dels aterridors focs que durant aquests últims deu dies han afectat diverses comunitats autònomes, ha fet acte de presència a Galícia el president espanyol, Pedro Sánchez, de vacances a Lanzarote des del passat 2 d'agost. Des d'allà, el líder socialista ha proposat un gran pacte d'estat per a la mitigació i adaptació de l'emergència climàtica. També s'ha desplaçat aquest diumenge a Torrejón, on es troba el Quarter General de la Unitat Militar d'Emergències (UME), des de Grècia, on era de vacances, Felip VI. Només a Galícia han cremat més de 50.000 hectàrees i es mantenen actius una dotzena d'incendis de nivell 2. El de Chandrexa de Queixa, a Ourense, que ja supera les 17.000 hectàrees afectades, s'ha convertit en l'incendi més gran de la història de Galícia. Al voltant d'una trentena de focs cremen igualment a Extremadura i Castella i Lleó, en el que ja es pot assegurar que serà un dels estius més dramàtics quant a incendis dels últims anys. Des de l'1 de juny, més de 27.000 persones han estat evacuades pels incendis forestals a Espanya.

Aquest és grosso modo el resum d'un estiu que encara no ha acabat i que ha reobert simultàniament tres debats. Com han de ser les vacances d'un primer ministre, un ministre o un president de comunitat autònoma quan es produeixen tragèdies d'aquesta naturalesa? Quina ha de ser la coordinació entre administracions quan es produeixen aquest tipus de situacions en tessitures tan extremes com és un incendi o un altre fenomen natural com una DANA? I, finalment, com pot ser que amb les dècades que fa que funciona l'Estat autonòmic no hi hagi una sèrie de protocols perquè tots els serveis d'emergències —des de l'exèrcit fins als bombers— s'activin al marge de qui sigui el responsable de la competència? Perquè els ciutadans l'únic que veuen és que la resposta no és l'adequada, tenen la sensació que no es fa prou i que el que preval és la disputa entre el govern i l'oposició, quan això, sincerament, els importa un rave.

Els ciutadans l'únic que veuen és que la resposta no és l'adequada, tenen la sensació que no es fa prou i que el que preval és la disputa entre el govern i l'oposició

A Catalunya, fins ara, hi ha hagut una enorme sort en els últims anys. En situacions extremes, com l'última interminable sequera, hi va haver moments d'enorme preocupació, però les quatre gotes van caure en el moment oportú i on més falta feia. D'entre els grans focs recents, destaquen el gran incendi de l'Alt Empordà, quan diversos focs (a la Jonquera i Portbou) van cremar unes 13.000 hectàrees entre el 22 i el 30 de juliol de 2012, a més de provocar la mort de quatre persones. També el juliol de 1998 es va iniciar un gran incendi forestal, que va cremar 27.000 hectàrees a la Catalunya central, i que va afectar principalment la zona sud de la comarca del Solsonès i part del Bages i la Segarra. Per la seva gravetat i les seves conseqüències polítiques, destaca l'incendi d'Horta de Sant Joan, que va afectar unes 1140 hectàrees de vegetació, principalment pi blanc. En les tasques d'extinció de l'incendi van perdre la vida 5 bombers del Grup de Reforç d'actuacions Forestals (GRAF), d'entre 31 i 47 anys, mentre treballaven en les tasques d'extinció del foc i un d'ells va resultar greument ferit.

Sempre he pensat que la dedicació a la política no és una circumstància obligada i, en conseqüència, el nivell d'exigència ha de ser molt elevat. Quant? El màxim. Se sobreentén que no és una professió per a tota la vida, sinó d'uns quants anys i si el peatge a pagar és fer les vacances més a prop de la responsabilitat política assumida, tampoc no és un gran desastre. Al final, sempre es pot deixar si un o una considera que el peatge que paga és massa alt. En el cas de l'extinció d'incendis, la responsabilitat és de les autonomies, que tenen les competències delegades exclusivament. Ara bé, l'Estat també exerceix un paper fonamental com a suport, especialment davant de crisis que superen la capacitat autonòmica, com preveu la Llei de forests, que permet al govern espanyol desplegar mitjans estatals d'abast nacional en col·laboració i coordinació amb les comunitats autònomes. És el cas de l'UME, o Unitat Militar d'Emergències, la unitat militar espanyola creada per intervenir en situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública.

La solució és ben fàcil: quan l'autonomia necessita ajuda, l'Estat l'ha d'oferir sense vacil·lació i amb generositat. No volent exercir el post de comandament llevat que sigui una gestió flagrant i pèssima que obligui al contrari. Així ha de ser la coordinació en situacions d'emergència com la que ens ocupa. Aquest diumenge ha fet vuit anys dels atemptats gihadistes a les Rambles de Barcelona i Cambrils en els quals van morir 24 persones, sis d'elles terroristes. Aquelles hores, entre les 16:53 del 17 d'agost i el 21 d'agost, que es va donar per oficialment conclosa l'operació policial i es va confirmar la mort de l'imam de Ripoll en l'explosió del xalet d'Alcanar, no hi va haver dues autoritats al capdavant de l'operatiu. El polític va ser del president de la Generalitat i el conseller d'Interior i el policial del major dels Mossos d'Esquadra. Encara recordo el llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, acceptant un paper secundari, igual que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido.

Aquest és, sens dubte, el model en un Estat autonòmic com l'espanyol. Una altra cosa: se sol assenyalar que els incendis de l'estiu s'eviten a l'hivern, quan es desenvolupen les activitats de neteja i preparació per evitar la fàcil propagació i desenvolupament dels focs. Està bé, per sortir del pas, parlar de grandiloqüents pactes d'Estat quan hi ha una emergència. Però, mentrestant, facin totes les administracions el punyeter favor de netejar els boscos i inverteixin molt més a preservar la naturalesa i les zones rurals. Millor això que grans debats que no portaran enlloc.