És probable que mai fins ara els partits catalans hagin estat tan pendents d'unes eleccions menors i distants com les de la Comunitat de Madrid, la campanya electoral de la qual s'ha iniciat aquest diumenge i se celebraran dimarts 4 de maig. Hi ha diverses raons que les fan diferents i que converteixen aquests comicis és un doble plebiscit: Sobre Pedro Sánchez i sobre Isabel Díaz Ayuso. El líder socialista s'ha llançat a detenir la presidenta de la comunitat i impedir que es mantingui en el govern amb el suport de Vox en una jugada de risc que si no li surt bé condicionarà la legislatura espanyola, els pactes, els acords i els compromisos. D'entre ells, els indults als presos polítics catalans repartits en les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses.

Sánchez sap que haurà de moure peça ja que així es va comprometre amb l'aprovació dels passats pressupostos generals de l'Estat amb Esquerra i l'ha anat demorant primer amb les catalanes del 14 de febrer i més tard amb les del 4 de maig. Una rebolcada a Madrid dels socialistes seria una derrota personal de Sánchez, a qui se li obririen un bon nombre de fronts polítics, reforçaria el discurs de la dreta política, donaria ales als sectors judicials més conservadors però, en canvi, situaria en el centre del tauler polític espanyol els 13 diputats d'Esquerra i, si l'acord independentistes fos total, als 23 parlamentaris que sumen amb Junts, PDeCAT i la CUP. Iniciatives com la llei d'amnistia presentada i rebutjada en el Congrés tindria un recorregut diferent si l'independentisme anés a totes i no fos un mer acte de postureig per satisfer les seves bases.

Òbviament, impactaria sobre la fallida taula de diàleg en la qual el govern espanyol no ha cregut mai però que li ha permès traslladar a l'opinió publica una falsa imatge de partit dialogant quan, a la pràctica, no hi ha hagut respecte a la repressió a l'independentisme una diferència substancial amb el PP de Mariano Rajoy. Entenc que això molesti a Catalunya al govern de PSOE i Podemos, però m'agradaria dir el contrari i no trobo exemples per a això.

Tot això es juga a Madrid el 4 de maig al mig d'una campanya en què curiosament la dreta posarà l'accent en les cessions que ha fet a l'independentisme. Cessions que no han existit però que ja li va bé a Sánchez en el joc polític de la capital per ajornar una vegada i una altra els seus acords i els indults. I continuar jugant amb la llibertat dels presos polítics.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat