El jutge Juan Carlos Peinado va cometre aquest dissabte dos errors: va aplicar una sèrie de mesures desproporcionades en la interlocutòria per la qual dicta l'obertura de judici oral contra Begoña Gómez, la dona del president del govern espanyol, i va utilitzar una redacció desafortunada a l'hora de parlar dels policies que la protegeixen com a possibles facilitadors d'una fugida. Si volia donar arguments als qui des del principi li han criticat la manera com ha dut a terme la instrucció, va complir perfectament el seu objectiu. Fins a l'extrem que, segurament, l'aparença final de tot plegat és que el cas li ha quedat gran i no ha estat a l'altura de la causa que ha estat investigant.
Begoña Gómez, en espera del que acabi dient l'Audiència Provincial, anirà a judici acusada de quatre delictes tan greus com tràfic d'influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i malversació de cabals públics. Després de la vista preliminar que va tenir lloc dilluns passat, l'envia al banc dels acusats i a un judici que, en principi, haurà de ser amb jurat popular. Això està dins del previst des de fa diversos mesos. La desproporció va arribar en les mesures adoptades, com la retirada del passaport, la prohibició de sortir del territori i l'obligació de comparèixer al jutjat cada quinze dies. Mesures totes que s'acostumen a adoptar en situacions d'evident risc de fugida, cosa que, donada la seva situació i el coneixement que es té d'ella, sembla fora de lloc.
L'aparença final de tot plegat és que el cas li ha quedat gran i no ha estat a l'altura de la causa que ha estat investigant
D'això, segurament, ha de ser conscient Peinado i d'aquí la desencertada redacció emprada quan retorça el fet que la imputada, en ser la dona del president del govern espanyol, està en tot moment acompanyada i custodiada per agents o membres dels Cossos de Seguretat de l'Estat: "No hi ha dubte que aquests agents, en un moment determinat, poden, bé per iniciativa pròpia o seguint ordres dels seus superiors jeràrquics, ser precisament els qui col·laborin en l'acció o accions que es duguin a terme per facilitar aquesta fugida, que faci impossible que l'acusada estigui a disposició de la justícia". Realment, és tot un disbarat.
El sindicat majoritari de la Policia Nacional ha titllat d'autèntica barbaritat que Peinado suggereixi una col·laboració dels agents en una hipotètica fuga de l'esposa del president del govern espanyol i el silenci de membres de la magistratura més conservadora davant les crítiques a Peinado ha estat tan palmari que permet avançar una rectificació de l'Audiència Provincial de Madrid amb una actuació quirúrgica. Pas endavant en l'obertura del judici oral i tota la resta, les mesures cautelars revocades. Encara que no és aquest, segurament, el moment, potser valdria la pena reflexionar sobre el que suposa l'entrada de membres en la judicatura a través del quart torn —professionals de reconegut prestigi i amb més de deu anys d'exercici professional, així hi va arribar Peinado—, per on es pretén que accedeixin un total de 125 persones de les 700 places de magistrats i fiscals recentment convocades pel govern espanyol.