Que Junts ho tindria difícil per a les pròximes eleccions a la ciutat de Barcelona i que repetir el resultat de l'any 2023, en què l'alcalde Xavier Trias va ser capaç d'assolir la victòria, seria una tasca impossible, era una cosa sabuda per tots. El que no es podia saber és que, per culpa d'uns o d'altres, quan falten dotze mesos per als comicis, estigués tota la feina per fer: el que tenia tots els números per ser candidat, Josep Rius, es retira de la cursa; l'aspirant a qui havien tractat d'apartar, Jordi Martí, decideix continuar a la cursa, i els diferents candidats a qui es va oferir ocupar el cap de cartell van donant carabasses, un rere l'altre, amb les excuses més variades. El cas és que aquell brillant resultat d'11 regidors el 2023 enfront dels 10 de Jaume Collboni i els 10 d'Ada Colau formarà part d'una història ben curiosa que converteix Trias en l'únic que ha estat capaç de guanyar els socialistes —en dues ocasions; l'altra va ser el 2015— des de les files del centre sociològic des de les primeres eleccions municipals del 1979.

Junts per Catalunya té una veritable patata calenta que, ara per ara, sembla insolucionable. Primàries obertes? Proclamació de Martí? Continuar intentant un nou nom? Buscar una alternativa dins del partit? Però el temps s'acaba, sobretot perquè han estat ells mateixos els que han anat posant damunt la taula diferents calendaris que no s'han cobert. Sobre això, hi ha un altre element gens menor, que són les expectatives electorals, que, si hem de fer cas de les enquestes, preveuen una pujada significativa del PSC després de quatre anys d'alcaldia de Jaume Collboni i un resultat molt pobre per al partit de Carles Puigdemont, que el faria retrocedir fins a la tercera, quarta i fins i tot cinquena posició i li costaria superar els cinc regidors. Vaja, Junts tornaria als resultats del 2019 i que van encapçalar Quim Forn —en presó preventiva aleshores— i Elsa Artadi, que, de facto, va ser qui va dur la campanya i dirigiria el grup municipal fins a l'any 2022, data en què va abandonar la política per passar a l'empresa privada.

La persistència de Jordi Martí té el seu mèrit i ha reclamat en aquesta recta final tres coses: la seva condició d'hereu natural de Trias, a qui acompanya des de temps immemorials; la seva presidència del grup municipal des que Trias va abandonar les responsabilitats a l'ajuntament, el juliol de 2024, i, en últim lloc, que creu que, no havent trobat Puigdemont cap candidat de pes polític rellevant, no està obligat a fer un pas al costat. Això ho hauria fet si quedés clar que damunt la taula hi ha un aspirant millor que ell i amb més possibilitats de treure un millor resultat. No hauria lliurat batalla, per exemple, si al seu dia Artur Mas i Carles Puigdemont s'haguessin posat d'acord per a la candidatura del primer. Tampoc ho hauria fet amb Quim Forn o fins i tot amb el president de FemCat, Tatxo Benet, que, al final, es va acabar autodescartant. Altres noms sondejats, potser, també li haurien servit a Martí per no mantenir la seva candidatura a ser l'alcaldable.

Els pròxims passos de Junts, a partir d'ara, són una incògnita que s'haurà de resoldre en un termini de temps no gaire llunyà

A Rius li ha passat tot el contrari. Era el candidat favorit per la direcció de Junts —Puigdemont, Turull, etcètera—, però la seva proclamació no arribava mai. I, mentrestant, anaven sorgint alcaldables possibles que eren sondejats. Això l'havia acabat convertint en un aspirant que, davant d'una part de l'opinió pública, gairebé ho era per eliminació. Al final, aquest dilluns ha tirat la tovallola en una decisió que, segurament, és també el millor per a ell. A la seva nota hi diu que és per evitar la confrontació amb el president del grup municipal a Barcelona, cosa que, sent també veritat, no és, ni de bon tros, l'element determinant de la seva decisió. Els pròxims passos de Junts, a partir d'ara, són una incògnita que s'haurà de resoldre en un termini de temps no gaire llunyà. Al final, només Junts i Aliança Catalana no han designat els seus respectius alcaldables a la capital catalana. I els segons, perquè també li han fallat les ofertes que van fer. Hi ha qui creu a Junts que, en apartar-se Rius, es pot obrir una nova ronda amb possibles aspirants, però tampoc és motiu perquè sigui més fàcil. O també mirar de convèncer algun pes pesant de l'organització que fins ara no estava en cap travessa. En fi, que ningú sap amb absoluta seguretat si queda molta feina per fer.