La desestimació dels recursos presentats pels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí davant del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que a la pràctica vol dir, encara que sigui potser provisionalment, la retirada de la immunitat, suposa un seriós contratemps. La contundència del TGUE no deixa marge a trobar aspectes del text als quals els independentistes es puguin agafar, ja que no hi ha cap paràgraf on aferrar-se, ni marge per trobar les tonalitats grises, perquè tot és de color negre. Un a un, desmunta des de les acusacions de vulneració de drets a la idoneïtat del Tribunal Suprem o els dubtes sobre l'objectivitat del ponent del suplicatori per part de la Comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu, proper a Vox. Queda una última opció per revertir aquesta situació, que passa pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que, a diferència del TGUE, ha estat on els polítics independentistes exiliats han trobat, fins avui, una recepció a les seves demandes radicalment diferent.

El to de Puigdemont, Comín i Gonzalo Boye no era, almenys en públic, el d'altres ocasions durant aquests anys, igual que el rostre de l'àmplia delegació de Junts desplaçada a Brussel·les, la de representants d'altres partits independentistes (Esquerra i la CUP), entitats sobiranistes (ANC, Òmnium, Consell de la República i AMI) o la presidenta de la cambra. Tan sols l'eurodiputada Clara Ponsatí semblava trobar-se durant la conferència de premsa fora d'aquest frame i va aprofitar l'àmplia representació política present per fer una esmena total a l'estratègia seguida des del 2017 per l'independentisme, que, per cert, va ser aplaudida per la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu. Unes paraules, les de Ponsatí, segurament, més tristes, en alguns aspectes, que el mateix pronunciament del tribunal.

La resolució del TGUE, la qual ja han anunciat els lletrats dels eurodiputats que recorreran i demanaran mesures cautelars perquè no sigui executable, afecta la seva mobilitat en territori de la Unió. No només a Espanya, que estava disposada a saltar-se qualsevol pronunciament favorable per a Puigdemont, Comín i Ponsati i detenir-los si trepitjaven qualsevol punt del territori espanyol, sinó en altres països fora de Bèlgica, que és on tenen fixada la residència. Fins a l'extrem que caldrà veure si finalment viatgen a Estrasburg, on se celebra la propera setmana el ple del Parlament Europeu, com així es va assegurar aquest dimecres o, al contrari, s'actua amb cautela per si el jutge Pablo Llarena cursa noves ordres de detenció, que, en aquest cas, suposarien, molt segurament, la seva detenció i lliurament immediat a Espanya, ja que el TJUE no hauria tingut prou temps d'estudiar si concedeix o no les cautelars, que encara que s'han anunciat no han estat ni presentades.

En molts aspectes, la resolució del TGUE no només no dona ni un bri d'esperança, sinó que tira enrere pronunciaments que el TJUE ja havia tancat i que veurem en els propers mesos si recupera quan es pronunciï novament d'aquí a uns mesos. El govern espanyol, el PP, Vox i el Suprem tenen tots plegats motius per estar satisfets, ja que aquesta partida, la penúltima, l'han guanyat sense cap discussió. Quin és l'escenari més optimista que es pot esperar del pronunciament del TJUE cap a final d'any? Immunitat i mobilitat per la UE en unes condicions similars a la dels últims anys. I el pitjor? Que es delimiti la mobilitat a Bèlgica i, sense que perdin l'escó, no tinguin la immunitat que els permeti una mobilitat més ampla. És molt possible, a curt termini, que els viatges freqüents que feien a la Catalunya Nord entrin en un estat d'hibernació, encara que sigui temporal.

Des de la marxa del president Puigdemont i una part del seu govern a l'exili després de la dissolució del Govern i l'aplicació del 155, les esperances estaven posades en la justícia europea com un àrbitre que no anés de part, a diferència del Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional. Això ha de continuar sent així, encara que el desacord amb el TGUE sigui important i, en part, preocupant. Sabent, això sí, que la partida s'ha complicat i que aquest 5 de juliol ha estat de tot menys un bon dia per a l'independentisme.