Després de la seva contundent derrota parlamentària de les 37 hores i mitja com a nova jornada laboral, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, es despertava aquest dijous amb una nova ocurrència: allargar fins a deu dies el permís per defunció d'un familiar i, alhora, incorporar un nou permís retribuït per atendre familiars en procés de cures pal·liatives. En aquest cas, el debat de Díaz ha nascut gairebé mort perquè el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha rebentat el globus i li ha demanat que busqui un equilibri amb les empreses i també li ha recordat que qualsevol reforma laboral d'aquest tipus s'ha de fer de la mà del teixit empresarial.

Fins aquí l'última genialitat de Díaz. Com que l'afany per aparèixer amb iniciatives implacables de la seva competència no és casual, cal recórrer als sondejos que periòdicament es publiquen per trobar la raó de tanta empenta. No una, sinó dos, tres i moltes més persones, vaticinen un enfonsament dels 26 escons que Sumar va obtenir el 2023. Els molt pessimistes, fins i tot, apunten que Podemos, la formació de Pablo Iglesias, podria fer-li el sorpasso amb una candidata com l'eurodiputada Irene Montero. Sigui com sigui, és més que evident que el desplaçament de Pedro Sánchez cap a l'esquerra ha absorbit una part del seu electorat, aturant la sagnia del PSOE, que fins i tot ha remuntat, però allunyant-se de la suma d'escons entre el Partit Popular i Vox.

Justament el contrari del que passa al bloc del centredreta, on el PP perd força i la formació d'Abascal demostra una enorme resiliència amb enquestes que el situen trencant la barrera del 18% dels vots i els 60 escons, actualment té 33 parlamentaris. Aquest escenari, en un Madrid sempre disposat a escoltar l'últim rumor que es propaga, ha desencadenat les anàlisis de periodistes propers al PSOE i a la Moncloa especulant sobre si Pedro Sánchez aprofitaria una finestra d'oportunitat per a avançar les eleccions si la diferència entre el PP i el PSOE s'estrenyia i la dependència dels populars de la ultradreta era excessiva. Si fos així, els cuiners polítics de la Moncloa sostenen que la nova legislatura seria molt curta i això no deixaria de ser un al·licient per al PSOE.

Yolanda Díaz busca ocupar el seu espai als telenotícies, encara que tot sigui fum i no desemboqui en cap aprovació

Sigui com sigui, aquest ambient de nou cicle electoral a partir de la primavera ha quallat i tots els partits ja s'han posat en mode preelectoral. Ningú vol que l'agafin desprevingut si Sánchez prem el botó nuclear d'anar a les urnes. Els populars han perdut aquella seguretat que transmetien abans de l'estiu i ara reconeixen que se senten preocupats per no controlar els temes de debat polític —Palestina, mala gestió en moltes autonomies, Andalusia, València, Castella i Lleó— i l'absència d'un lideratge fort per part d'Alberto Núñez Feijóo. Tenen, això sí, els temes judicials que persegueixen el PSOE, el fiscal general de l'Estat i la família del president, d'enorme importància, però que necessiten ser alimentats amb notícies de gran calibre per despertar un interès complementari per part de la ciutadania.

I, enmig de tot això, Yolanda Díaz busca ocupar el seu espai als telenotícies, encara que tot sigui fum i no desemboqui en cap aprovació.