La decisió de Junts per Catalunya de votar que no als dos reials decrets llei sobre habitatge, aprovats al darrer Consell de Ministres de dimarts passat i que el govern espanyol ha demanat que es tramités amb procediment d'urgència aquest divendres al Congrés dels Diputats, respon, fonamentalment, a tres raons: la primera, el neguit perquè el govern espanyol no inclogués bona part de les seves peticions i acabés presentant un text que consideren absolutament inassumible. La segona, una anàlisi negativa sobre si els reials decrets contribuiran o no a minorar la tensió que hi ha sobre els pisos de lloguer i també sobre si protegiran el petit propietari i les conseqüències sobre les restriccions en imposar fins a dos anys de pròrroga als contractes. I, en tercer lloc, ratificar-se en la política en matèria econòmica que han dut a terme a Madrid mitjançant Míriam Nogueras i que el que pretén és un retrobament amb mesures que el seu electorat a Catalunya —que no és precisament d'esquerres— pugui entendre. Cert que prèviament a la votació demanaran la seva retirada i anunciaran la seva voluntat de col·laborar amb un nou decret, però arribat a aquest punt del debat la seva iniciativa voluntarista no té opcions de prosperar.
En un moment en què l'únic que interessa és si es posicionaven en el sí o en el no, els matisos desapareixen. I la posició de Junts, presentant la seva actitud amb la bandera que "el nostre 'no' és un així no", no evitarà que totes les plagues d'Egipte caiguin en les pròximes hores sobre el seu grup parlamentari. El govern espanyol, que havia convençut molts actors econòmics, socials i mediàtics que comptaven amb el sí de Junts, almenys en un dels dos decrets —el de mesures urgents—, ha girat dràsticament aquesta estratègia al migdia d'aquest dijous. D'una actitud pública que no calia pressionar els de Puigdemont, s'ha passat, des del govern espanyol, a amenaçar-los amb la convocatòria d'eleccions espanyoles abans no acabi l'any si els decrets dequeien i l'advertència que s'acabaria convocant una vaga general a Espanya, que seria molt negativa per a l'economia, l'ocupació i la inflació, i tot això seria, exclusivament, pel posicionament de Junts.
Continuo pensant que, per al president del govern espanyol, la millor opció és portar la legislatura fins al final, ja que cap enquesta —excepte el voluntarista Félix Tezanos al capdavant del CIS— li dona cap opció per continuar a la Moncloa
Això no ho han fet ni un ni dos ministres i alts càrrecs, sinó uns quants. Però quan això ha passat, la partida ja s'havia acabat, perquè, si bé era cert que la direcció de Junts per Catalunya encara no s'havia reunit —ho ha fet a partir de les 21 hores—, els missatges dels principals dirigents a diversos interlocutors eren molt clars: el govern espanyol pretén un xec en blanc i no busca arreglar el problema de l'habitatge, sinó sortir a flotació d'un problema que ells han generat amb la seva incapacitat, la seva manca de consensos i les seves polítiques. Per si no n'hi hagués prou, Nogueras havia estat rebuda la vigília a l'acte de la Pimec amb més d'un miler d'empresaris al Palau Sant Jordi amb un tractament especial: va ser l'única política interrogada per la presentadora, que anava passant per les taules amb un micròfon sense fils: Què votarà Junts als decrets? Una resposta acollida entre aplaudiments. Molts? Pocs? Prous perquè Junts llegís on se situavan molts dels presents.
Estem davant del final de la legislatura? Segurament no. D'aquest dubte, però, en sortirem les pròximes hores o dies. Continuo pensant que, per al president del govern espanyol, la millor opció és portar la legislatura fins al final, ja que cap enquesta —excepte el voluntarista Félix Tezanos al capdavant del CIS— li dona cap opció per continuar a la Moncloa. Però, és clar, la nova derrota en el tema de l'habitatge torna a traslladar al govern espanyol la responsabilitat de no haver aconseguit prou suports per tirar endavant una iniciativa que requeria l'aval de les Corts. Però els acords s'assoleixen després de moltes hores de reunió i concessions mútues. Mirant d'armar un bloc que doni suport a un mínim comú denominador i sense trampes. No presentant decrets de matinada i no consensuats per ser aprovats les 48 hores següents. Això es podrà anomenar de moltes maneres, però és un trágala gens fàcil de pair per a un partit que ja ha demostrat unes quantes vegades que l'estratègia de quedar arraconat contra les cordes no el fa canviar de posició. Ho vaig dir ahir: l'únic camí és tornar a començar, amb uns vímets diferents i pactant abans el decret llei.