Una de les notícies més preocupants dels últims dies i, segurament, de les quals s'ha parlat molt poc té a veure amb el dràstic i preocupant retrocés de l'oferta d'habitatges en règim de lloguer a la ciutat de Barcelona. Segons les dades que s'han donat fet públiques, la reducció més gran d'oferta d'Espanya s'ha produït a la ciutat de Barcelona, on 9 de cada 10 habitatges que hi va haver al mercat el 2020 ja no estan disponibles; és a dir, la capital catalana ha registrat una reducció del 90% de l'oferta en 5 anys. Són també molt remarcables les caigudes a les altres capitals de província: a Girona del 69% i a Tarragona del 59%; en el cas de Lleida, la reducció de l'oferta ha comportat un important augment de la competència entre famílies per aconseguir algun dels pocs habitatges que surten al mercat i lidera, en aquest sentit, un rànquing summament preocupant que situa la capital del Segrià multiplicant per 11 o, dit d'una altra manera, creixent un 1050%.
Les dades no fan més que corroborar la impressió general: les mesures legislatives impulsades per regular l'augment dels lloguers han produït, a la pràctica, un fenomen molt diferent del que es perseguia: els habitatges de lloguer s'han evaporat dels portals especialitzats, els propietaris han optat per vendre'ls aprofitant la conjuntura de més demanda i, fins fa unes setmanes, una contenció en els interessos de les hipoteques. En aquest sentit, la signatura d'hipoteques a Barcelona i Catalunya ha experimentat un fort repunt el 2025-2026, amb augments interanuals que s'acostaven al 25% i els tipus d'interès, fins a l'esclat de la guerra de l'Iran, eren els més baixos des del 2022. Hi ha un tercer element que juga molt en contra dels joves o no tan joves que busquen un pis de lloguer: l'escassa demanda fa que les empreses del sector dedicades a la seva comercialització retinguin una part del seu estoc per a clients que consideren premium: poc risc, en un percentatge molt alt estrangers, per les seves condicions laborals i econòmiques.
Les mesures han fracassat perquè s'han centrat a controlar-ne el preu sense resoldre'n la manca d'oferta, cosa que ha generat un efecte rebot
Diu un dels refranys més populars que l'infern és ple de bones intencions, i alguna cosa d'això es podria aplicar a aquest drama que estem assistint dels habitatges de lloguer. Estaven advertits pel sector, que alguna cosa més en sap i que dubto molt que el que desitgin sigui que el seu negoci vagi malament o no tan bé com anava abans. El balanç de les mesures de contenció aplicades a Catalunya mostra un èxit parcial en la reducció de preus nominals, però un fracàs rotund en la disponibilitat d'habitatge. Tot això, en una situació de competència extrema en la qual cada anunci de lloguer publicat a Barcelona rep una mitjana de 444 contactes durant els primers 10 dies, una xifra que triplica la mitjana espanyola. I també amb un esforç econòmic que ha forçat el 29% dels inquilins catalans a mudar-se durant l'últim any per no poder pagar la renda i, a un de cada tres, a destinar més de la meitat del seu sou a l'habitatge.
És obvi que caldrà donar una nova volta a les mesures en vigor, ja que amb les actuals res no anirà millor. Al contrari: les mesures han fracassat perquè s'han centrat a controlar-ne el preu sense resoldre'n la manca d'oferta, cosa que ha generat un efecte rebot. Molts propietaris han passat els seus pisos a lloguer de temporada (menys d'11 mesos) i així a Barcelona el 70% dels anuncis actuals són de temporada. Això permet, per ara, saltar-se el topall de preus i les pròrrogues obligatòries. A aquesta situació hi contribueix en gran manera que no s'ha construït prou habitatge social en dècades, cosa que s'intenta resoldre ara, però que necessitarà molts anys perquè l'estoc sigui rellevant i contribueixi a solucionar l'actual problema. Era de manual que regular el mercat privat sense oferir una alternativa pública generaria un embut, ja que la demanda simplement no hi cap.
Administracions i sector immobiliari han d'asseure's per trobar una solució consensuada, perquè, vulguin o no, estan condemnats a entendre's.