La decisió del Tribunal Suprem de procedir a la destrucció de tot el material confiscat pels Mossos d'Esquadra relacionat amb el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 perquè no té "valor històric" és bàsicament un acte arbitrari, que a més és desproporcionat i intencionadament revisionista. La història no desapareix per la destrucció de proves com pretén ara fer el Suprem i, en canvi, és una decisió irreparable que empobreix el patrimoni cultural col·lectiu i dificulta la feina dels historiadors en el futur. És cert que es conservarà una unitat de cada objecte del material confiscat, però, malgrat haver estat reclamat pels posseïdors de la legalitat institucional quan van succeir els fets —el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Exteriors Raül Romeva—, s'acaba produint una decisió irreversible per al futur, ja que el material no es podrà recuperar.
Estem parlant d'urnes, paperetes, sobres, cartells i altres efectes relacionats amb l'1-O i que la policia va confiscar preventivament. Puigdemont havia sol·licitat rebre el material com a màxim dipositari institucional l'octubre de 2017 i el Suprem es desentén d'aquesta situació al·legant que els objectes no tenen un propietari identificat, que no procedeix el seu lliurament i que cal destruir-los. El tribunal oblida, cosa que sap perfectament, que l'1-O va constituir, encara que no li agradi, un acte d'enorme rellevància en la història recent de Catalunya. La interpretació judicial que fa sobre el material té molt més a veure amb la seva posició davant el referèndum que amb el material que es destruirà, ja que qualsevol persona mínimament formada sap que són una font primària per a la investigació històrica.
L'1 d'octubre no podrà ser esborrat de la memòria col·lectiva encara que facin desaparèixer tot el material existent
Podríem posar diferents exemples de museus que conserven objectes relacionats amb conflictes o esdeveniments que han estat molt polèmics. Encara més, els grans museus i arxius de prestigi a tot el món custodien restes de guerres, revolucions o dictadures, moviments polítics, en definitiva, que van dividir la societat. Així, l'Imperial War Museum del Regne Unit guarda uniformes, propaganda, armament i objectes de les dues guerres mundials. En una situació assimilable a aquest museu hi ha el del Mur de Berlín o el commemoratiu de l'Holocaust dels Estats Units. La tesi dels científics és clara: només preservant les proves materials és possible estudiar, explicar i transmetre amb rigor el que va succeir.
La decisió del Suprem és, en conseqüència, impròpia d'una democràcia madura. L'1 d'octubre no podrà ser esborrat de la memòria col·lectiva encara que facin desaparèixer tot el material existent. Des de 2017 hi ha un intent gens dissimulat de voler esborrar de la memòria aquells fets. S'ha realitzat un esforç ingent per part de les forces repressores de tota mena. No s'han escatimat mitjans, tant polítics com econòmics i mediàtics. Però s'ha oblidat una cosa: la història no es pot destruir encara que es vulgui esborrar el seu rastre i, per més que es destrueixin els objectes d'un esdeveniment com el referèndum de l'1 d'octubre, la història no canviarà. Això segur.