L'operació policial duta a terme en diferents ciutats alemanyes i que ha suposat, fins al moment, la detenció de 25 persones d'un grup d'ultradreta sospitós de planejar un cop d'estat al país germànic posa en relleu fins a quin punt estan succeint coses impensables fa unes dècades. Aquest tipus de notícies eren pròpies de països amb poca tradició democràtica, Estats que a penes havien evolucionat des de la dictadura i on les forces armades conservaven un enorme pes o en Estats fallits incapaços de superar les turbulències, bé sigui econòmiques o de confrontació bèl·lica entre les diferents faccions religioses o ètniques. Però no les coneixíem a Occident i fins i tot molts creien que la ultradreta podia perfectament acoblar-se a un règim democràtic i hem anat veient com les costures s'han tensat i el mirall s'ha acabat trencant en mil trossos.

Ho vam veure als Estats Units, quan Donald Trump va ser acusat de provocar un intent de cop d'estat amb l'assalt al Capitoli als EUA el 6 de gener de 2021, quan partidaris del llavors president sortint van irrompre a la seu del Congrés saltant-se les mesures de seguretat i ocupant parts de l'emblemàtic edifici durant diverses hores. Va ser el president del comitè selecte de la Cambra de Representants dels Estats Units que investiga l'assalt, Bennie Thompson, qui va assegurar que l'incident va ser la culminació d'un intent de cop d'estat per part de l'expresident nord-americà. Fins aleshores no s'havia vist una situació similar als EUA i semblava impossible que una cosa similar pogués arribar a passar. Potser va ser la primera vegada a gran escala que aquella democràcia que sempre havia semblat estar fora de perill d'esdeveniments més propis d'altres latituds va topar de cara amb la realitat molt marcada pel xoc fomentat per una determinada manera d'entendre el poder i la fractura que s'havia produït a la societat. Ja no era la disparitat entre demòcrates i republicans sinó que Trump primer havia polaritzat el país i després dividit entre els que considerava bons americans i els que titlla d'antiamericans.

Els Estats Units encara es troben enmig d'aquesta fractura i tot i que a les recents eleccions de mig mandat Trump no va obtenir els resultats esperats, les seves opcions per intentar de nou l'assalt a la Casa Blanca en les eleccions de 2024 continuen sent altes. Sobretot si no sorgeix a les files republicanes un candidat prou poderós per desbancar-lo, cosa que podria arribar a produir-se si es consolida el governador de Florida, Ron DeSantis, de 44 anys, que va obtenir el novembre passat en aquest estat el millor resultat dels republicans en quatre dècades. DeSantis, també molt conservador i amb una biografia guanyadora al màrqueting nord-americà, no és exactament una còpia de Trump i es va fer famós durant la pandèmia per estar en contra de l'obligatorietat de la mascareta i de la vacuna contra la covid.

Ara, amb les detencions practicades en set estats d'Alemanya i amb l'operació policial encara oberta, en la qual han participat uns 3.000 agents, l'ombra de la marea negra torna a establir-se a Europa. Cada vegada la força dels partits d'ultradreta als parlaments del nostre entorn és més important i el fenomen s'afronta, en moltes ocasions, amb una lleugeresa preocupant. Però en les últimes dues dècades, el salt que s'ha produït ha estat descomunal. Des d'Itàlia a França o des de Suècia fins a Hongria. A Espanya ha passat si fa no fa el mateix amb Vox. Segons dades que s'han publicat, el 17% dels votants d'Europa han optat per una formació ultraconservadora en les eleccions que s'han celebrat als respectius Estats. És un augment tan imparable com perillós, mentre la democràcia es desprotegeix i, en molts aspectes, la ultradreta imposa un determinat relat sense que davant hi hagi un consens sobre com parar-la i impedir el seu creixement.