A hores d'ara, pocs deuen ser els que pensin que, realment, els moviments que veiem en el tema de l'habitatge tenen res a veure amb solucionar un problema tan enormement greu com aquest. Si el govern espanyol fos l'equip directiu de qualsevol empresa important, no podria passar el filtre dels accionistes si expliqués que després de vuit anys sense fer pràcticament res important, ara se li ha de fer confiança i aprovar les mesures que proposa, sense cap consens. Pedro Sánchez, apressat pels manifestants, l'esquerra de Sumar i Podemos, als quals no els toca la camisa a la pell enquesta rere enquesta, això pel seu flanc esquerre. I, al costat dret, Junts per Catalunya i PNB, ostatges de les classes mitjanes i de les quals no poden distanciar-se més si no volen arribar a les eleccions en franc desavantatge, en un tema que creien tenir aparcat i que ara, després del denominat cas Maricarmen, ha rebotat amb força.
El mag Sánchez, que ha intentat fer la quadratura d'un cercle impossible, ha fracassat a l'hora d'aprovar un decret en què cabessin dreta i esquerra. Molt al seu estil: jo ho he intentat, són els altres els egoistes que només pensen en clau electoral. El resultat ha estat que, davant la negativa dels grups parlamentaris a aprovar-lo, ha acabat fent dos decrets: diguem, el decret Mari i el decret Carmen. Amb el primer, diu que mira d'acontentar Junts i el PNB sense molestar gaire els partits que té a l'esquerra. Amb el segon, acaba fent un calaix de sastre de totes les mesures proposades per Sumar, Podemos, Esquerra i Bildu que, encara que sap que no sortirà aprovat, sempre constarà que ho ha intentat. Perquè la política té molt de postureig, anunciar i anunciar i anar creant cortines de fum, pensant que així es despista el personal i, qui sap, ens anem oblidant de Ceuta, on la situació dels col·lectius sanitaris o de neteja ja ha donat diverses alertes.
El mag Sánchez, que ha intentat fer la quadratura d'un cercle impossible, ha fracassat a l'hora d'aprovar un decret en què cabessin dreta i esquerra
Perquè l'habitatge no s'arregla amb un decret llei, però Ceuta sí, i en aquell racó d'Àfrica hi ha massa compromisos amb el Marroc per voler supurar la ferida creada. Per això, un mag com Sánchez es mou millor en un problema com el de l'habitatge que a Ceuta. En el primer, pot exercir de prestidigitador, cosa en la qual ha demostrat amb escreix que té traça. Perquè aquí es diuen moltes coses i, com que el problema és realment greu, l'opinió pública necessita agafar-se al fet que alguna solució és possible. I es diuen moltes coses que no són veritat; el que passa és que la política ha esdevingut un debat entre trinxeres en el qual ningú escolta l'altre. Per exemple, es propaga que el cas Maricarmen s'ha produït perquè a l'abril va decaure al Congrés dels Diputats un decret llei que contenia mesures en el lloguer en resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra de l'Iran. Aquesta norma, impulsada principalment per la formació Sumar dins de l'executiu de coalició, pretenia, entre altres coses, blindar una pròrroga extraordinària de dos anys per als contractes d'arrendament que finalitzessin abans del 31 de desembre del 2027 i fixar un topall del 2% en l'actualització anual de les rendes.
Doncs bé, diversos dirigents de l'esquerra han assenyalat que la seva aprovació hauria evitat casos com el de la Maricarmen. Això és una cosa absolutament falsa, ja que aquest cas d'aquesta persona —el desnonament judicial d'una anciana de 87 anys, amb un pis de lloguer de renda antiga al barri del Retiro de Madrid, després de setanta anys residint-hi a causa de l'extinció legal del seu contracte— s'hauria esdevingut igualment. En conseqüència, hauríem tingut el cas Maricarmen, però això no ajuda a mantenir la tensió existent, ni va bé al relat. Què acabarà aprovant el Congrés? Ho desconec, entre altres coses perquè ningú no ha explicat el que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres. Fins i tot la ministra del ram i portaveu del govern espanyol ha protagonitzat en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres una situació insòlita i ha estat incapaç d'explicar-ne els continguts exactes. He de revisar la darrera versió i li ho aclareixo, ha dit la ministra d'Habitatge. Amb aquesta resposta es fa difícil saber què faran uns grups que a les 20 hores no havien rebut els decrets que publicarà avui el BOE.