Junts per Catalunya ha celebrat a Prats de Molló el cinquè aniversari de la fundació de l'organització independentista que presideix Carles Puigdemont. Ho ha fet en un acte en el qual l'organització independentista ha aprofitat per treure pit de la feina feta i que coincideix amb el segon aniversari de les eleccions espanyoles i catorze mesos de les catalanes que va guanyar el candidat del PSC, Salvador Illa. Més enllà del lògic missatge triomfalista abans de l'estiu i com a clausura del curs polític, per a Junts per Catalunya és difícil sostreure's a la idea que la legislatura espanyola, allà on realment els seus vots són decisius, se'ls ha entravessat als de Puigdemont, ja que els resultats, a la pràctica, són realment escassos.

La primera constatació de tot això és el lloc on s'ha celebrat l'acte polític de Junts: a Prats de Molló, on es troba la casa del president Francesc Macià, a la Catalunya Nord. El fet que no s'hagi celebrat al Principat de Catalunya ja és tota una anomalia, després de la llei d'amnistia i el fracàs d'un anunci solemne en el tancament de campanya en les europees de juny de 2024. Aquell dia, a Colliure, s'assegurava el següent: "Ha de ser l'últim acte electoral a l'exili, però amb aquesta gent de Madrid mai no se sap, perquè de vegades dius que és l'últim acte i es treuen unes eleccions de sota de la taula. Siguem prudents pel que pugui ser".

Per a Junts per Catalunya és difícil sostreure's a la idea que la legislatura espanyola, allà on realment els seus vots són decisius, se'ls ha entravessat als de Puigdemont, ja que els resultats, a la pràctica, són realment escassos

No hi va haver noves eleccions, però el retorn no s'ha produït per més que el govern espanyol es renta les mans, ja que la llei es va aprovar a les Corts i el Tribunal Constitucional ha validat la seva legalitat. Però el Suprem s'ha fet el desentès i a efectes dels principals dirigents del Govern de 2017, l'amnistia encara està per materialitzar-se. Fa unes dates, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, va presentar unes cautelaríssimes al TC perquè s'aixequés l'ordre de detenció del president a l'exili i l'Alt tribunal ha xutat la pilota a setembre, encara que la confiança en què el Constitucional resolgui la qüestió és escassa. La conseqüència de tot això és que el retorn del president a l'exili o que s'aixequi la inhabilitació a Oriol Junqueras o Jordi Turull dormen als llimbs i les coses estan més o menys igual, a la pràctica, que fa dos anys.

L'anomenada taula de Suïssa es continua reunint —ja sense Santos Cerdán i amb Zapatero com a bastió socialista de la mateixa— i els seus nuls resultats són manifestos. No cal repetir què ha passat amb l'oficialitat del català a Europa o la transferència de les competències d'immigració: res tangible no pot presentar Junts en l'equador de la legislatura del que és el cos doctrinal de Junts per Catalunya. Amb aquesta realitat més negra que blanca i un horitzó de futur no molt encoratjador, Junts se'n va de vacances, sabent, a més, que les seves perspectives electorals, segons la majoria dels sondejos, no han millorat ni a Espanya, ni a Catalunya, ni a Barcelona. En el millor dels casos s'han estabilitzat a les espanyoles, on tenen set escons, que avui són decisius, però que amb l'aritmètica actual, serà molt difícil en el futur.

S'hi suma una situació irresoluble: incomoditat amb Pedro Sánchez i el mateix amb Alberto Núñez Feijóo. Amb els primers no es pot ara com ara acordar coses que suposin una estabilitat de la legislatura espanyola i els segons depenen de Vox, una cosa que allunya qualsevol negociació i les converses són només simples diàlegs. Hi ha marge perquè això canviï? Depèn del PSOE i que pugui fer-se realitat que Junts cobra per endavant. Una cosa que fins ara han estat més paraules que realitats.