El cas Tsunami, un 'lawfare' de manual, ja és camí del Suprem

Primera lliçó: quan es tracta de l'independentisme i el seu trànsit per la justícia espanyola, situar-se sempre en la pitjor de les hipòtesis estalvia molt de temps. Per als càndids, que encara n'hi ha, aquest dimarts s'ha revelat el que era més que evident: el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha traspassat al Tribunal Suprem la investigació per delicte de terrorisme de la causa de Tsunami Democràtic, que inclou, entre d'altres, el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. No són els únics, però és la manera com la justícia expressa l'oposició a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme català.

Segona lliçó: l'objectiu final de la justícia espanyola no és cap altre que deixar en paper mullat el que acabin decidint les Corts Generals sobre l'amnistia. Ells, com a garants imaginaris de la Constitució i vigilants de l'estat de dret que Sánchez ha posat en risc. Amb el cas Tsunami al Suprem, és fàcil que s'iniciï el camí judicial a Europa una vegada el jutge del tribunal, amb el suport dels fiscals (vells coneguts de l'independentisme, els del judici del procés) elevi el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). No comptarien, en principi, amb el suport de l'Advocacia de l'Estat, però no sembla exagerat concloure que els fiscals de Sala del Suprem se sentirien interpel·lats a restablir el presumpte ordre constitucional en perill.

Hi ha en marxa un procés, gens dissimulat, de desestabilització de Pedro Sánchez i per escurçar el màxim possible la legislatura

Tercera lliçó: la frase de José María Aznar animant cadascú a fer el que pugui, té múltiples crides i el seu efecte avança com un rellotge suís. No hi ha dia que algun estament o sector de la societat no es consideri interpel·lat. L'informe d'aquest dimarts assenyala que el TSJC ha fixat per a l'abril el judici a Jové, Salvadó i Garriga per l'organització de l'1-O i que el Suprem ha rebolcat el fiscal general de l'Estat per la promoció a fiscal de Sala de Dolores Delgado. En aquest pronunciament contra la llei d'amnistia, a més, hi ha la utilització del Senat, controlat pel PP amb majoria absoluta, com a ariet contra la llei: bloqueig legislatiu i altaveu a Europa, aconseguint així el màxim retard i un altaveu prou important que ajudi a la campanya que ja ha posat en marxa la formació d'Alberto Núñez Feijóo al parlament d'Estrasburg. De fet, aquest dimecres al migdia arribarà el debat al plenari de l'Europarlament i ho farà després d'una forta picabaralla entre els grups popular i socialista.

Quarta lliçó i última: que els arbres no ens impedeixin de veure el bosc. Hi ha en marxa un procés, gens dissimulat, de desestabilització de Pedro Sánchez i per escurçar el màxim possible la legislatura. El PSOE farà el que hagi de fer, perquè, sens dubte, ho haurà de fer. Té prou poder i un entramat d'interessos per evitar quedar tocat i enfonsat. La capacitat de supervivència de Pedro Sánchez s'ha comprovat àmpliament aquests mesos, en què ha preferit un acord que semblava impossible que fer un pas enrere. Aquest instint assassí no el té l'independentisme català, capaç, en part, de ser seduït per qualsevol cant de sirena i de posar-se abans en el problema de l'altre que d'anar de cara a barraca. Anar al gra.