Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han obtingut aquest dimarts dues victòries als tribunals que mereixen ser destacades, sobretot, perquè al mig de l'erm judicial espanyol costa trobar situacions que tinguin un desenllaç similar. En el cas de Puigdemont, es tracta de la primera condemna contra un home que va penjar un vídeo a les xarxes socials muntant a cavall i en el qual desitjava que el president a l'exili fos violat a la presó. La gravació és d'abril del 2018 i la pena imposada és gairebé ridícula: una multa administrativa de dos mesos a raó de 20 euros al dia. Pel que fa a Junqueras, la seva victòria té a veure amb un recurs que va interposar per investigar qui del Tribunal Suprem va enviar un whatsap advertint les juntes de tractament de les presons de conseqüències penals si avalaven que els presos independentistes passessin la quarantena del coronavirus a casa seva, com sí que van poder fer altres reclusos.

L'exvicepresident del Govern i president d'Esquerra Republicana ha plantejat a través dels seus advocats una qüestió capital i que s'està convertint en una mena de via d'escapada per al Tribunal Suprem cada vegada més habitual en les seves relacions amb els periodistes. Almenys en dues ocasions, la comunicació de la informació s'ha efectuat per un canal tan poc oficial com és un whatsap, prescindint del que seria una nota de premsa clàssica del mateix Suprem o del president de la Sala Segona, el jutge Manuel Marchena, que va presidir el tribunal que els va condemnar a elevades penes de presó. Oriol Junqueras va presentar una demanda al jutjat de Manresa i la magistrada va acabar elevant una qüestió d'ordre per si s'entenia que la causa no li corresponia a ella sinó al Suprem. L'Audiència de Barcelona estima que, com que els fets de la querella s'atribueixen genèricament a l'alt tribunal però no a cap magistrat, caldrà investigar-ho prèviament ja que la informació hauria pogut arribar per altres persones del tribunal, com ara lletrats o secretaris. Només si s'acaba establint que és un magistrat del Suprem, llavors el jutjat de Manresa haurà d'inhibir-se, dicta l'Audiència i, mentrestant, haurà d'estudiar si admet o no a tràmit la querella.

Caldrà seguir amb atenció aquest procés: ¿es pot donar la mateixa validesa a un whatsap que, al final, no deixa de ser una comunicació privada, encara que sigui en un fòrum ampli, que a una nota de premsa oficial? Fàcilment pot desprendre's que s'aconsegueix el mateix efecte amb un procediment molt menys reglat i que queda fora de l'escrutini públic. Aquell whatsap que tenia, si més no, un aire d'advertència contundent hauria estat igual de clar en un comunicat oficial? De fet, també per un whatsap vam saber que el judici d'inhabilitació del president Quim Torra al Suprem podria ser el 17 de setembre o iniciar-se aquell dia. Tothom l'ha acabat donant per bo encara que en realitat no hi ha cap comunicació oficial. Un pot arribar a pensar que, pel que fa als independentistes catalans, qualsevol metodologia és bona i atès que la raó no se'ls acaba donant gairebé mai, almenys s'espera que les formes siguin les més convencionals possibles. Junqueras està en tot el seu dret d'exigir-ho.

Un darrer apunt quant a la condemna de l'energumen que va proferir les amenaces a Puigdemont. Si sorprenent és l'ínfima pena imposada pel jutge, més sorprenent és la posició de la Fiscalia, que va trivialitzar els fets i va demanar l'absolució del denunciat.