Just la mateixa setmana que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha fet vots perquè la política deixi pas a la via judicial en el conflicte català, el jutjat número 13 de Barcelona acaba d'enviar al TSJC una exposició raonada perquè investigui el vicepresident Pere Aragonès i uns altres dos diputats d'Esquerra Republicana. En el cas d'Aragonès, la investigació sorgiria d'un informe de la Guàrdia Civil i del seguiment que suposadament els agents haurien realitzat fins a determinar que l'objectiu eren entrevistes per finançar una Catalunya independent.

Costa veure com es podrà establir un procediment judicial contra Aragonès, però si alguna cosa ens ha ensenyat la justícia espanyola aquest últim any és que no es pot descartar res, ja que persones innocents són a presó provisional des de fa molts mesos a partir d'un relat imaginari i fantasiós i allà segueixen. Impassibles a les decisions de la justícia europea i dels organismes internacionals.

La gran pregunta és si hi ha una via Sánchez més enllà de les paraules i si està disposat a fer un moviment polític significatiu. Iniciar el curs polític sense res de tot això és seguir la via Rajoy. Mantenir la Fiscalia General de l'Estat en la mateixa posició del seu antecessor és la via Rajoy. I deixar-ho tot en mans dels jutges és la via Rajoy. El president Torra ha deixat oberta la via a un referèndum acordat que complementi el celebrat l'1-O. És un moviment no del grat de tot l'independentisme, però que, segurament, pretén demostrar flexibilitat davant de l'immobilisme.

Perquè l'únic cert en el contenciós de Catalunya amb Espanya és que el govern socialista viu molt còmode sense fer res, mentre PP i Cs l'acusen permanentment d'estar segrestat per l'independentisme que li va permetre l'arribada a la Moncloa. Les coses des de Doñana i esperant Angela Merkel es veuen molt diferents. Després tot seran presses.