Tan sols 24 hores després de la presa de possessió de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha emès des de Brussel·les els primers senyals públics de què potser sí que estaran en les properes setmanes a la taula del Consell de Ministres els indults dels presos polítics catalans. La manera com ho ha explicat mereix, almenys, les següents consideracions.

Primer, l'indult és una gràcia del govern espanyol que cap dels presos beneficiaris de la mesura no ha sol·licitat. Dit això, millor que gaudeixin de llibertat que passin ni una sola hora més a la injusta presó que pateixen. En cap cas, la gràcia individual no soluciona el problema polític que està enquistat i sense horitzó de solució.

Segon, presentar els indults assegurant que els principis constitucionals no són la revenja i la venjança no deixa de ser un brindis al sol. Va ser partint d'un article de la Constitució, el 155, que es va suspendre l'autonomia catalana i es va cessar el Govern i no hi ha hagut més revenja i venjança que la que ha aplicat o ha permès el govern espanyol amb la repressió a l'independentisme. És comprensible que Sánchez busqui ser comprès a Espanya però ells han alimentat també l'anticatalanisme i el discurs del cop d'Estat.

Tercer, la lleialtat que li demana al Partit Popular no deixa de ser un gest de covardia. La mateixa actitud amb què ha deixat podrir el tema des de la moció de censura amb què va desplaçar Mariano Rajoy de la presidència del govern. Ni hi ha hagut, ni hi haurà, a Espanya un bon moment per a l'indult ja que el PP només espera que es duguin a terme per incendiar l'escena política. Això se sap des de fa temps i, com tot el que es demora, li arriba a Sánchez en el pitjor moment i amb un partit conservador llançat i amb el pilot automàtic electoral després de l'aclaparadora victòria d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid.

Quart, amnistia i dret a l'autodeterminació. L'independentisme ha de fer valer la seva força decisiva al Congrés dels Diputats per aconseguir un canvi de registre en les relacions entre Catalunya i Espanya. Òbviament, ningú no ho desitja tant com el món independentista però també qualsevol demòcrata dona suport a la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Ara bé: Catalunya s'ha guanyat amb els seus resultats electorals una mica més que engrunes. Ho planteja Escòcia i aquesta ha de ser la batalla de Catalunya. La Marca España no pot continuar pesant com una llosa sobre els valors democràtics i els resultats del 14 de febrer, amb el 52% dels vots independentistes i 74 escons de 135.