La decisió del Tribunal Constitucional de Bèlgica declarant inconstitucional la llei d'injúries a la monarquia d'aquell país després que Espanya hagués intentat, apel·lant a aquest delicte recollit a l'actual Codi Penal belga, l'extradició del raper Valtònyc, és l'enèsima rebolcada que pateix la justícia espanyola a Europa. Espanya només sap sumar derrotes a Europa i quan tracta de consolidar les seves demandes en legislacions caduques d'altres països -el delicte d'injúries a la monarquia datava de l'any 1847- el resultat per a l'exili no canvia, i el que succeeix és que les lleis s'adapten als nous temps. Per a Valtònic s'ha acabat un malson i ja sap que definitivament no serà extradit.

Des que abandonés Mallorca i prengués el camí de l'exili, fa ara gairebé tres anys i mig, després que fos condemnat per l'Audiència Nacional el 2017 -el Tribunal Suprem ho va ratificar el 2018- a tres anys i mig de pena de presó per calúmnies i injúries greus a l'anterior cap de l'Estat perquè en una de les seves cançons es deia que Joan Carles I era un lladre, Valtònyc ha compartit amb l'exili independentista una part important de la seva acció de denúncia de l'estat espanyol. De fet, en moltes de les seves iniciatives ha estat present i Gonzalo Boye, advocat de Carles Puiogdemont, també ha portat la seva defensa.

No deixa de ser preocupant que una vegada més es posi de manifest que la justícia comença al Pirineu i que per sobre de la serralada hi hagi un sistema de justícia del qual som absents. Que l'autarquia espanyola a l'hora d'entendre el que és Europa, la seva legislació i els seus valors democràtics, quedin tan lluny que el que allà es considera llibertat aquí acaba sent anys de presó. I Espanya no surt d'aquest bucle històric que l'ha condemnat sempre a ser un país en blanc i negre amb escassos valors democràtics i necessitat d'ajuts econòmics per abordar els seus continus malbarataments. Quan no és la crisi financera, és la del coronavirus. Els anys de bonança econòmica es malgasten una vegada i una altra en un capitalisme d'amigots tan propi de Madrid mentre la corrupció s'expandeix periòdicament.

El primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, flamenc de tendència liberal, assenyalava aquesta setmana en una conferència pronunciada al College of Europe, un prestigiós institut d'estudis europeus el següent: "La Unió Europea és una unió de valors, no és un caixer automàtic. No pots quedar-te els diners però rebutjar els valors". Ho deia amb referència a tots aquells països -Polònia però també Hongria i Espanya- que volen anteposar, uns frontalment i altres en veu baixa, la seva legislació domèstica a la comunitària. Allò tan espanyol que se consiga el efecto sin que se note el cuidado i passant per sobre del Tribunal de Justícia de la UE.

La defensa dels valors europeus no és negociable per a la justícia europea i amb Valtònyc guanyem tots ja que la llibertat d'expressió no és ni d'uns ni d'altres. És de tots.