El raper Valtònyc tampoc. La justícia espanyola ha tornat a quedar desautoritzada per la justícia europea, en aquest cas el tribunal de primera instància de Gant, a Bèlgica, que ha denegat l'extradició del raper mallorquí per enaltiment del terrorisme, com demanava l'Audiència Nacional. El tribunal espanyol l'havia condemnat a tres anys i mig de presó per l'esmentat delicte i el d'amenaces i injúries a la Corona. La decisió de la justícia belga suposa una nova reprimenda a la justícia espanyola, que compta per derrotes tots els casos en què alguna instància judicial d'algun país europeu s'ha hagut de pronunciar en un assumpte relacionat amb l'independentisme català o, com ara, sobre la llibertat d'expressió. El cas Valtònyc té una especial rellevància i és singularment amarg per a la justícia espanyola, ja que el raper es va situar des del primer moment en què va abandonar Espanya sota el paraigua de l'independentisme català, compartint advocats i apareixent en més d'un acte dels membres del Govern exiliats a Bèlgica.

Per més que hagi molestat a Madrid i als seus ambients polítics i mediàtics, la decisió tampoc no ha estat una gran sorpresa. Ja ho va avançar el jutge de Gant a la vista preliminar celebrada a començaments de setembre. Com tampoc no ha estat una sorpresa la reacció furibunda de polítics del PP i de Ciutadans. Com Xavier García Albiol, qui ha manifestat que Bèlgica "s'ha convertit en un problema per a la UE", o Esteban González Pons, que l'ha definida com "un santuari per als fugits de la justícia espanyola". També els polítics conservadors parlaven del país comunitari com un refugi de delinqüents i poc seriós. Res de nou, però molt significatiu de fins a quin punt la decisió ha cogut.

El cert és que, a mesura que van caient pronunciaments de la justícia europea sobre casos relacionats amb la justícia espanyola, es fa més evident que la punta de pica més descarnada que poden llançar els exiliats polítics per un o un altre motiu des d'algun país europeu no és simplement una frase. "No hem fugit de la justícia sinó que hem anat a buscar justícia", la frase, que han anat repetint un rere l'altre tots els que han hagut d'acudir a la justícia d'algun país europeu, hauria de fer reflexionar la justícia espanyola. Com també els qui avalen acríticament tot el que s'ha fet en el cas català i en relació amb la llibertat d'expressió en els últims mesos.

Una reflexió necessària quan The New York Times necessita només uns minuts perquè el seu corresponsal a Brussel·les informi que l'extradició de Valtònyc ha estat denegada i que el diari expliqui als seus lectors que és un cas més en els atacs a la llibertat d'expressió que hi ha a Espanya contra "titellaires que fan sàtira política, bloguers que fan broma sobre l'assassinat de membres del règim autoritari...". Per concloure que "el conflicte polític ha desafiat els límits de la llibertat d'expressió". La justícia espanyola podrà mirar cap a un altre costat, però no fa cap bé davant d'una imatge que s'està internacionalitzant i que queda lluny dels cànons democràtics més elementals.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat