Acaba de tancar el president del govern espanyol el curs polític amb un al·legat de 45 minuts en què no només ens ha promès presentar els pressupostos del 2026 a la tardor i esgotar la legislatura, sinó que ha garantit que tenim (gairebé) els carrers més segurs del món, que els espanyols no són més pobres que el 2018 i que manté la seva disposició a reunir-se amb Carles Puigdemont. Pedro Sánchez a El país de les meravelles, amb un to triomfalista que poc o gens s'assembla a l'any legislatiu que ha patit, en què ha perdut 142 votacions, la majoria en assumptes econòmics o d'energia. En tot cas, el declivi del govern Sánchez es veu en l'enorme distància dels periodistes en la compareixença del president a la Moncloa: no pas més de quinze minuts per contestar els únics quatre torns de paraula que es van concedir.

Si no existissin les hemeroteques, el compromís d'uns nous pressupostos generals de l'Estat, amb la contundència amb què ho ha assegurat, gaudiria d'una mínima credibilitat. Però un despatx de l'agència Europa Press, del setembre passat, deia el següent en paraules de Sánchez: "El govern treballarà per l'aprovació d'uns pressupostos que portin l'ADN, la marca i el segell de l'executiu de coalició progressista. Uns pressupostos socials, ambiciosos, que consolidin i expandeixin la inversió pública que hem fet". Els del 2025 no es van presentar, com tampoc no van arribar a les Corts espanyoles els del 2023. Veurem si aquesta tardor és diferent, però el seu compromís té, ara com ara, molt de brindis al sol i d'haver desconnectat amb la realitat.

No hi ha en l'horitzó, amb les condicions actuals, la més petita possibilitat que Sánchez pugui reunir de nou la majoria parlamentària d'investidura. Se li han allunyat per la dreta Junts per Catalunya i per l'esquerra els morats de Podemos amb Pablo Iglesias al capdavant. Ambdós han elevat el to de manera significativa fins a convertir el final de curs en un veritable naufragi per al seu govern. A cada anunci del Consell de Ministres seguia una cursa d'obstacles al Congrés dels Diputats on han estat reprovats dos ministres —Óscar Puente un parell de vegades i Fernando Grande-Marlaska—; han caigut tres reials decrets, la senda d'estabilitat i quatre proposicions de llei. L'Executiu ha topat de cara amb la reforma laboral de les 37,5 hores i l'anomenada reforma Bolaños, una veritable trampa de modificació judicial, s'ha hagut de retirar precipitadament.

No hi ha en l'horitzó, amb les condicions actuals, la més mínima possibilitat que Sánchez pugui reunir de nou la majoria parlamentària d'investidura

Pot tot això canviar bruscament? Sent com som a l'equador de la legislatura i després de dos anys farcits de trampes, que han reduït al mínim la confiança dels socis en el govern i en Pedro Sánchez, no sembla gens fàcil. A més, les expectatives electorals del PSOE van directament al desballestament, ja que diversos sondejos donen un pronòstic nefast per a l'esquerra: el PP tindria més diputats que tots els altres partits que van donar suport a Sánchez a la investidura. Si hi sumem Vox, podrien apropar-se als 200 escons, si no superar-los. Un escenari, aquest últim, enormement delicat, ja que amb 210 escons, dos terços del Congrés, es pot modificar la Constitució i això podria ser tota una temptació per a PP i Vox.

Resumint: no s'observa cap enquesta en què la caiguda del PSOE i Sumar beneficiï Junts, Esquerra, el PNB o Bildu. En el millor dels casos, algú dels quatre potser guanyaria un únic escó. Sobre Podemos hi ha disparitat de criteris demoscòpics, ja que alguns sondejos els donen clarament a l'alça dels quatre que ara tenen i d'altres els deixen més o menys com estan. Sánchez va directament cap al fons del mar, però, a aquest pas, potser no hi va sol.