En plena ofensiva política i mediàtica del Govern espanyol, el PP, el PSOE, C's, les seves respectives organitzacions polítiques a Catalunya, però també dels 'comuns', per boca, almenys, del seu màxim representant a Madrid, Xavier Domènech, per pressionar a Carles Puigdemont perquè anés a la Conferència de Presidents autonòmics convocada per Mariano Rajoy el proper mes de gener, al president del Govern espanyol se li ha desmuntat la cimera. I ha estat per on menys s'esperava: el lehendakari basc, Iñigo Urkullu. Per una vegada, el titular de l'Executiu de Vitòria ha sortit de la zona de confort en la qual es mou la política oficial basca i s'ha alineat amb el seu homònim català. No és, ni de bon tros, un alineament amb el seu full de ruta independentista però la plantofada a la Moncloa és important.

La campanya contra Puigdemont perd força, i la política, que sol estar plena de paradoxes, ens n'ofereix una de ben curiosa. El moderat Urkullu, posat com a model permanentment des de Madrid davant Puigdemont, que governa Euskadi amb els socialistes bascos i que sap que pot comptar amb els diputats del PP, manté la mateixa actitud que el Govern català de Junts pel Sí al qual donen suport els diputats de la CUP. A l'hemeroteca recent s'hi troben, per exemple, unes declaracions de Domènech assegurant que l'absència de Puigdemont era una irresponsabilitat amb el país. A partir d'aquí, la llista de crítiques és interminable entre els polítics unionistes.

La raó que addueix Urkullu per a la seva absència és, en síntesi, que ha arribat el moment de prioritzar la negociació bilateral atesa la singularitat basca. En part, la mateixa de Puigdemont: les reunions de totes les autonomies serveixen de ben poc, almenys, per a Catalunya. En aquests moments ja és irrellevant el desenvolupament de la Conferència de Presidents, ja que la reunió, si es manté, neix ferida de mort, perquè únicament hi acudiran presidents del PP i del PSOE. Serà interessant de veure com encaixa el govern espanyol aquest contratemps perquè creia haver trobat un filó amb l'anunciada absència de Puigdemont per acorralar-lo i presentar-lo com un intransigent. L'Operació Diàleg va en part d'això: de crear estats d'ànim per revertir la imatge de quietisme del govern espanyol i enfocar cap a la inflexibilitat de l'independentisme català.

La primera, els ha sortit malament.