No podia ser més oportú l'informe elaborat per l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat sobre l'actuació dels grups d'ultradreta a Catalunya i les agressions que han comès. Sobretot, perquè a partir de les xifres documentades poc debat hi pot haver. En total, s'han comptabilitzat una vintena de grups que actuen a Catalunya i que haurien comès 328 agressions en els últims dos anys. Una mica menys d'una agressió cada dos dies, una xifra realment preocupant. La metodologia que apliquen és bastant sistemàtica: s'organitzen de forma paramilitar i actuen sobretot en municipis de majoria social independentista amb la voluntat d'intimidar la població.

Encara que la documentació recollida arrenca des de gener del 2017 i posa negre sobre blanc un tema que en bona mesura ha estat considerat tabú, o minimitzat, per les forces policials, les dades no fan sinó corroborar la preocupació ciutadana existent. És necessari que el fenomen s'abordi com un problema policial i de seguretat, no polític. Aquestes actuacions violentes que moltes vegades se salden sense més conseqüències no fan altra cosa que crear el caldo de cultiu necessari perquè es reprodueixin en molts altres llocs. Fins i tot pitjor, que s'estengui la sensació d'una certa impunitat amb els violents d'una ideologia molt determinada.

A la ultradreta se la combat democràticament a les urnes i policialment quan té un comportament violent. La irrupció electoral d'un partit com Vox i algunes actituds de dirigents de Ciutadans i del Partit Popular els atorguen, a més, una certa pàtina de normalitat a les seves accions. Que ningú no s'enganyi: la violència oficial de l'1 d'octubre i les proclames continuades del "A por ellos!" han estat el millor salconduit per poder moure's amb una llibertat que abans no tenien per moltes poblacions catalanes. El 155 va potenciar aquesta percepció ciutadana i membres d'aquests grups han sembrat el terror a molts carrers del país. Ciutadans, PP i, òbviament, Vox, juguen a una certa protecció d'aquests grups mentre les seves polítiques convergeixen cada vegada més cap a la dreta extrema.

Per això no és estrany que el relator de minories de l'ONU, Fernand de Varennes, resident al Canadà, que aquests dies està treballant en el seu informe sobre la violació de drets a Catalunya, a més de rebutjar les acusacions de rebel·lió als presos polítics, estigui analitzant la qüestió de les víctimes de la intolerància i el gran nombre d'incidents relacionats amb els catalans. Una cosa per a ell sorprenent, ja que si bé aquestes situacions solen afectar minories com la comunitat gitana o els immigrants, arran dels esdeveniments succeïts a Catalunya el 2017, el focus també s'ha dirigit cap aquí.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat