Les multitudinàries manifestacions celebrades durant tota la jornada a totes les capitals i en molts municipis de Catalunya, que van tenir la seva màxima expressió en la massiva assistència a la concentració de la tarda a Barcelona i que la Guàrdia Urbana va xifrar en 180.000 persones, així com les accions de protesta que van tenir lloc en l'aniversari d'un dia tan emblemàtic com l'1 d'octubre permeten extreure diverses conclusions. També, de tornar al realisme polític, el que succeeix quan una part molt significativa de l'independentisme se sent entre frustrada i inquieta per la falta de concreció en què es troba la política catalana i molt concretament la dels qui tenen l'obligació de portar endavant el país després dels resultats del 21 de desembre. L'aniversari del referèndum ha tingut poc a veure amb les manifestacions de l'11 de setembre. Molt més lúdica la Diada i més exigent amb els polítics independentistes aquest 1-O.

La primera conclusió de la intensa jornada té a veure amb el toc d'atenció al Govern com a representant de la legitimitat guanyada ara fa un any al referèndum d'autodeterminació. S'equivocarà qui vulgui veure-hi una esmena a la totalitat del que s'està fent, molt concentrat en l'acció de govern, la reivindicació de la llibertat dels presos i els exiliats, la denúncia d'un judici injust, polític, i amb un resultat manipulat, i la denúncia internacional d'un Estat espanyol amb un dèficit profund de valors democràtics i molt autoritari. Però també s'equivocaran els qui pretenguin reduir a uns quants milers i molt radicalitzats les crítiques que es van poder escoltar d'una manera clara en la manifestació que va concloure al Parc de la Ciutadella, a les portes del Parlament. El gruix de l'independentisme està inquiet, és terriblement disciplinat, però no està disposat a seguir en una actitud passiva l'evolució dels esdeveniments.

La segona conclusió de la jornada és l'enorme força de la ciutadania empenyent els seus representants electes. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, avui injustament empresonada a la presó de Mas d'Enric, al Catllar, a les Terres de l'Ebre, va fer escola el 2014 quan va pronunciar el cèlebre "President, posi les urnes!" dirigit a Artur Mas. Avui els polítics són més dependents del carrer i no hi ha xecs en blanc. La manifestació d'aquest dilluns ha estat la primera que ha girat cap al Govern, exigint-li l'1-O i posant-li deures.

La tercera conclusió té a veure amb el retorn a la via pública dels crits d'"independència" i "els carrers seran sempre nostres". Esclar que es va demanar la llibertat dels presos polítics, però el missatge va ser molt més coral i molt més polític, si es pot dir així.

És aviat per saber si hi ha un punt d'inflexió en la política catalana dels últims temps, que s'ha volgut explicar com una sèrie de moviments a diverses bandes per a desescalar el conflicte. El debat de política general al Parlament que s'inicia aquest dimarts i l'intens mes d'octubre que hi ha per davant aportarà pistes sobre l'impacte que ha tingut la jornada d'avui als partits independentistes i el Govern.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Albert Sánchez Piñol
opinió El tren de la república Albert Sánchez Piñol