Sota el títol "El català, en perill? El català, en acció!", ElNacional.cat ha congregat aquest dijous al Palau Robert de Barcelona quatre ponents de luxe ―Jordi Cuixart, president d'Òmnium; Iolanda Batallé, exdirectora de l'Institut Ramon Llull; Arnau Rius, creador del canal Malaia; i Blanca Pujals, editora de Viena Edicions― per reflexionar sobre els obstacles que l'estat espanyol aixeca de manera permanent per asfixiar la llengua catalana buscant reduir-la a un idioma sense pràcticament ús social i quin tipus d'accions haurien de ser prioritàries per sortir del carreró on és. Com a resum, superar el pessimisme actual, ser més exigents amb governants i partits polítics, activar-se com a societat civil i guanyar atracció davant dels joves. En vigílies de la important manifestació de dissabte a Barcelona en defensa de la immersió lingüística i contra la sentència del TSJC que imposa un 25% de castellà a les hores lectives, el debat va servir per a una cosa tan catalana com una combinació d'autocrítica i d'esperança, sobre la base que la llengua ha guanyat moltes batalles al llarg de la història i la majoria d'elles quan semblava impossible.

Ocupant perfectament el seu paper de president d'Òmnium Cultural, unit al conquerit lideratge d'activista social que se li reconeix des que va entrar a la presó i molt més encara després de la seva actitud contundent davant del Tribunal Suprem, Cuixart no va decebre. Va parlar sense pèls a la llengua, no va creuar cap barrera que no volgués, però la seva rotunditat amb l'actitud, moltes vegades tèbia, de partits i polítics en el tema de la llengua comença a marcar l'agenda del moment. No hi ha cap altra manera d'entendre aquest paràgraf sobre la llei de l'audiovisual: "Polítics catalans, poseu-vos les piles. Si no hi ha un règim sancionador, no val per a res. Si no hi ha una quota blindada, no val per a res. Em sap greu. La resta, declaracions de bones intencions, Òmnium hi serà sempre. Tot el que sigui constructiu, aportar diners, aconseguir més recursos sempre és positiu, però sense règim sancionador i una quota garantida, que la del 6% no és que sigui bona sinó que seria excel·lent, no és res. Que un 6% de cada 100 produccions que es fessin haguessin de ser produïdes a Catalunya i en català això seria una injecció de centenars de milions d'euros al sector audiovisual català".

O bé "volent fer un estat, ens hem oblidat de la nació", frase que en poques paraules concentra l'essència de coses que no s'han fet bé i que diu també molt. El sentiment de la necessitat de reactivar-se en defensa de la identitat catalana va recórrer amb expressions diferents però amb idees bastant semblants la taula de debat. No serà una batalla fàcil per la importància dels adversaris i de tot un estat mobilitzat per aprofitar l'oportunitat que se li dona d'arraconar el català. Però amb la manifestació de dissabte al matí, que acabarà a l'Arc de Triomf, s'hauria de posar punt final a una estratègia que comporta pèrdua de posicions del català com a llengua de relació social i d'infrautilització en la vida escolar.

Somescola, la plataforma que agrupa desenes d'entitats del teixit educatiu, la qual cosa dona a la seva convocatòria un marcat caràcter unitari del sistema escolar, ja va organitzar el 2018 una concentració similar en defensa de l'escola catalana que tant molesta a Madrid perquè és un model d'èxit i una fórmula que ajuda la cohesió social, un dels grans objectius del catalanisme al llarg de la seva història. Acabar amb la raó de ser del catalanisme, Catalunya, un sol poble, és el somni permanent de l'espanyolisme en la seva idea d'uniformar l'estat a través d'una sola llengua, una sola cultura, en definitiva, una única identitat. No hi ha projecte espanyol que encarnin els successius presidents de govern que no acabi per oferir la mateixa idea d'aquell matusser Adolfo Suárez quan, el 1976, a preguntes per la revista Paris Match sobre un batxillerat en català, va respondre: "Trobi'm abans professors que puguin ensenyar química nuclear en català. Siguem seriosos". 45 anys després som més o menys aquí. No han evolucionat gaire.