L'arribada del president Carles Puigdemont a Ginebra, eludint a la pràctica el pressing i el boicot a què prova de sotmetre'l l'estat espanyol, marca l'inici de diverses jornades en què Catalunya, els drets humans a Espanya i l'autodeterminació seran objecte de debat en diferents taules rodones que se celebraran a la ciutat suïssa, amb motiu de la celebració de la setmana anual que sobre els drets humans organitzen les Nacions Unides.

Més enllà de l'evident fracàs de la diplomàcia espanyola, incapaç d'impedir el debat en un fòrum internacional, en plena ofensiva repressora contra les autoritats catalanes que van celebrar el referèndum de l'1 d'octubre i van proclamar la república, val la pena posar en relleu tres coses.

En primer lloc, l'interès internacional pel cas català que es reflecteix en el fet que ja s'han esgotat les entrades en algun dels fòrums en què participarà Puigdemont i en les nombroses acreditacions de periodistes estrangers. El discurs oficial espanyol, acusant l'independentisme de protagonitzar un cop d'estat, no és cap altra cosa que una façana de cartró-pedra en molts estats, un cop es travessen els Pirineus.

En segon lloc, la pinya de l'independentisme i dels representants de les seves formacions polítiques a l'hora d'explicar-se a l'estranger. Això s'ha vist perfectament en la confluència de discursos entre Puigdemont, Comín, Puig, Ponsatí i Serret fins ara. A Ginebra coincidiran Puigdemont i Serret, i veurem si són capaços d'allunyar-se del clima de confrontació entre ambdues formacions a Catalunya. I atenció si Anna Gabriel acaba intervenint.

Finalment, hi ha el seguiment que puguin fer els mitjans de comunicació internacionals, atès que el dels espanyols és molt previsible. El conflicte català necessita reforçar la xarxa de simpaties internacional. I el banderí de la vulneració de drets humans, de qüestionament de drets fonamentals i de retrocés de la democràcia situa l'estat espanyol en una pantalla molt allunyada dels seus socis europeus. Inclinar l'opinió pública internacional en defensa d'aquests valors hauria de ser una tasca no només del món independentista.