En un documentat informe de 160 pàgines, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, desmunta una a una les acusacions i la demagògia contra les escoles catalanes: "Puc dir categòricament que no hi ha adoctrinament". És molt probable que PP i Ciutadans no es donin per assabentats, que tampoc no es donin per assabentats els diaris de paper que s'editen a Madrid i les televisions espanyoles, i que el mantra es continuï propagant des del desconeixement i la ignorància. Però ningú no ha realitzat mai un informe tan complet com el de Rafael Ribó, ni ha atès tantes incidències com el Síndic de Greuges arran de l'1 d'octubre i en les dates posteriors.

Així, de les 174 que li van arribar, tan sols en deu s'ha detectat alguna petita irregularitat. Tot això enmig d'unes xifres que són molt eloqüents: a Catalunya hi ha 4.800 centres educatius, 115.000 professors i 1,3 milions d'alumnes. Doncs de tot això, el resultat és una dotzena d'irregularitats. La segona acusació que desmunta l'informe és la de l'adoctrinament a través dels llibres de cinquè i sisè de primària. Tampoc en aquest cas no hi ha cap raó de preocupació i, a tot estirar, alguna "imprecisió puntual".

L'informe del Síndic seria innecessari en condicions normals, ja que la comunitat educativa, mestres i associacions de pares i mares, saben de sobres que no hi ha hagut cap adoctrinament a les escoles catalanes ni ara, ni al passat. No hi ha col·lectius professionals que així ho denunciïn, ni organitzacions de pares i mares que ho sostinguin. Una altra cosa és que s'hagi volgut jugar amb l'educació, com amb la llengua, com a primera bandera per sembrar la divisió i la controvèrsia a l'escola catalana. Per això és molt necessari i molt benvingut l'informe de Rafael Ribó. Els polítics que s'aprofiten impunement d'aquestes mentides no faran marxa enrere. Però, en canvi, pares, escolars i mestres tindran un estudi rigorós que permetrà als docents continuar treballant amb la mateixa professionalitat i llibertat que fins ara.

I saber que la tasca que duen a terme no només té el reconeixement social que es mereixen sinó l'estàndard de qualitat exigible en una societat que dona a l'educació una prioritat màxima, ja que en mans dels docents hi ha una cosa tan valuosa com és la formació de la pròxima generació de catalans. De ciutadans lliures i que necessiten la millor formació possible.