Veient la premsa escrita de Madrid, el secretari general del PSOE no té cap aliat entre els grups de comunicació tradicionals per guanyar la moció de censura. L'aposta descarada pel binomi Rajoy-Rivera davant el solitari Pedro Sánchez no és exclusiva del sector de la comunicació i s'estén cap al conjunt de l'establishment, que no deixa de veure el màxim dirigent del PSOE com una combinació de perdedor i mediocre. Ningú no sol apostar res per un jugador que té sempre males cartes i que, una vegada que les va tenir bones —després de guanyar les primàries—, les va jugar tan malament que el darrer any ha estat una ànima en pena.

Ara torna a tenir una oportunitat amb la moció de censura que ha presentat, atès que aritmèticament les opcions existeixen. Però, en política, amb això no n'hi ha prou. Cal una determinació i una visió política de les quals és a anys llum. Ja m'agradaria pensar que és capaç de jugar seriosament la partida, però em temo molt que li manca musculatura per fer alguna cosa més que uns focs artificials.

La profunda crisi política en què està sumida Espanya, amb el partit al govern acusat de corrupció, la justícia desautoritzada en diversos estats europeus arran de l'exageració i la imaginació del Tribunal Suprem, la pèrdua de llibertats individuals sobre les quals s'han pronunciat diversos organismes internacionals, ha obert un cràter de dimensions colossals en la imatge espanyola a l'estranger.

Amb tot això n'hi ha de sobres perquè la moció de censura es presenti i prosperi. En aquesta partida hi hauran d'entrar a jugar els partits independentistes, malgrat que incomodi el PSOE. Si no, que l'acordi Sánchez amb Albert Rivera, si es deixa entabanar. L'independentisme català ha d'actuar sense complexos i amb les idees ben clares. Els seus vots en el Congrés han de servir per tombar Rajoy si es dona l'oportunitat de fer-ho. Però no ha de ser a canvi de res. Passar de Rajoy a Sánchez no és suficient ni ha de ser l'únic objectiu de l'independentisme. Sobretot en un moment en què hi ha presos polítics en presó provisional, mig Govern és a l'exili i el president Quim Torra no pot ni publicar el seu Govern en el Diari Oficial de la Generalitat.

Si Sánchez pretén sortir immaculat del fangar polític espanyol i arribar sense màcula a la Moncloa, s'ha equivocat de mig a mig. Com en ocasions anteriors, no arribarà enlloc.