Caldrà esperar al final del tràmit parlamentari i la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per poder efectuar una valoració completa i definitiva de la proposició de llei presentada al Congrés dels Diputats pel PSOE i Unidas Podemos respecte a la supressió del delicte de sedició al Codi Penal i la seva substitució per un delicte de desordres públics agreujats —aquest és el complex nom que s'han inventat per definir-lo a partir d'ara— que, com era esperable, ha dividit l'independentisme. Esquerra Republicana ha sortit ràpidament a valorar-la positivament i li ha donat el seu suport mentre que Junts, la CUP, Òmnium Cultural i l'ANC, amb modulacions diferents, l'han criticat en entendre que no soluciona el problema i han assenyalat que obre una via perillosa per castigar les accions de protesta i manifestacions multitudinàries i criminalitzar la dissidència política a través de l'ampliació dels delictes de desordres públics.

Després de diversos mesos amb moviments cap endavant i cap enrere, Pedro Sánchez ha fet el pas i podrà dir que ha modificat el delicte de sedició que datava de 1822 i que va ser la pedra angular de la condemna als presos polítics en el judici del procés, una vegada el Tribunal Suprem va descartar la condemna per rebel·lió i va baixar un grau la petició de la Fiscalia. Setze mesos després de la concessió dels indults per part de la Moncloa, la qual cosa va permetre l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat del 2021 amb Esquerra, el PSOE s'assegura els comptes públics del 2023, oficialitza la ruptura de ponts amb el Partit Popular, gira l'Executiu cap a peticions d'Unidas Podemos, Esquerra i Bildu i fa un gest que, òbviament, no està passant desapercebut. Això sí, amb doble i dispar lectura a Espanya i a Catalunya: mentre a Madrid s'ha obert una batalla campal amb tot l'ampli espectre de la dreta —la política, la mediàtica i la judicial— llançant acusacions de traïció a Espanya, a Catalunya, Sánchez haurà de passar la prova del cotó fluix amb la reducció, a més, via esmenes, de la condemna per malversació actualment vigent al Codi Penal i, també, poder demostrar que la modificació futura és realment útil, més enllà dels grans titulars que fins ara se n'han fet.

Salvant totes les distàncies, la fredor amb què el gruix de l'independentisme ha rebut la iniciativa es deu en part a dos factors i recorda molt al que va succeir el juny de 2021 quan es van conèixer els indults provisionals i parcials als nou presos polítics. No es podia dir que no era res, ja que suposava un canvi per als condemnats pel procés que feia més de tres anys que eren a la presó, però no s'avançava en la solució del conflicte. Ara, 24 hores després de l'anunci sobre la sedició, no hi ha unanimitat dels juristes en la valoració de la iniciativa legislativa, en la interpretació de com quedarien les penes dels condemnats pel Tribunal Suprem i les escletxes perquè poguessin recuperar els seus drets. I sobretot els llimbs en els quals quedarien els exiliats que ni han iniciat una possible condemna, que tampoc no és segura que fos de menys anys de presó; i que, si no és via immunitat del Parlament Europeu ratificada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, continuarien tenint molt difícil el seu retorn. A més, el risc que la reformulació del delicte de desordres públics serveixi per criminalitzar encara més el dret a la protesta i la dissidència política, com han advertit Òmnium i l'ANC, fa pensar en una martingala perquè tot continuï igual.

La pregunta del milió, una vegada coneguda la proposta del PSOE i d'Unidas Podemos, només pot ser una: s'avança cap a la resolució del conflicte i es fa un pas en la desjudicialització de la política? La resposta només pot ser que no, per més que, si un se situa en la posició del president del govern espanyol, tampoc ningú podia esperar que anés molt més enllà. Si les dues condicions de l'independentisme eren amnistia i autodeterminació és obvi que queden fora d'aquest esborrany. Si al que s'aspirava és que fets com els de l'1 d'octubre no fossin considerats delicte, ho continuen sent encara que la condemna és més baixa. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha estat clar a assenyalar que no es despenalitzaven les "conductes delictives" del 2017 i que no es desjudicialitzava res. En paral·lel, el president del grup socialista al Congrés, Patxi López, ha remarcat que, amb la reforma, l'extradició de Puigdemont a Espanya serà més fàcil.

Resumint, Sánchez ha jugat amb habilitat les seves cartes i és notícia que hagi complert la paraula donada. És més del que sembla però això, en política, és una habilitat. No un defecte. I l'exageració, en tot cas, és de tot l'arc polític en un moment en el qual tots ho volen fer servir de palanca per als seus arguments, a favor i en contra.