Cop d'efecte de Pablo Iglesias seguint el copyright d'Artur Mas: fa un pas al costat, accepta no estar el govern de Sánchez però ell triarà tots els ministres de la formació morada i el pes de Podemos en la composició del nou Executiu espanyol serà proporcional al nombre de diputats, un terç. Iglesias ha enviat un potent míssil als socialistes després que aquests es llancessin a la desesperada propagant als quatre vents que l'únic vet era al líder dels morats. I tots, convençuts com estaven, que Iglesias no cediria en l'objectiu d'asseure's al Consell de Ministres.

Iglesias s'aparta, però el seu relat guanya força entre l'esquerra tant si li surt bé -ministres seus al Govern espanyol- com si li surt malament: noves eleccions. El problema no haurà estat ell i la seva ambició per estar al preu que sigui al Govern espanyol. Devora l'estratègia de Sánchez i la negociació la situa a dalt de tot: una vicepresidència i cinc ministeris. A més a més, en les polítiques que Podemos vol implementar no hi ha al capdavall cap diferència entre Iglesias, Montero o Echenique, citant dos noms que aquests dies s'han posat sobre la taula.

Si Sánchez accepta el joc d'Iglesias, una cosa que està per veure's, ara o abans de les votacions de dimarts -majoria absoluta- i dijous -majoria simple- seran necessaris vots independentistes, encara que sigui sota l'eufemisme de l'abstenció. En aquests moments de la partida, serien, hipotèticament, vots gratis en el curt termini d'Esquerra Republicana o de Junts per Catalunya.

Les dues formacions catalanes tenen una lleugera inclinació a votar un govern de coalició d'aquesta naturalesa sabent, això sí, que facin el que facin el seu vot no serà entès per la totalitat dels seus electors. El silenci del PSOE en l'escandalós cas del CNI i les vinculacions amb l'imam de Ripoll en els dies previs als atemptats de Barcelona i Cambrils, revelades per les informacions que s'han vingut publicant aquesta setmana és, a més, un plat de molt pesada digestió per als dos partits independentistes. Tanmateix, en ambdues formacions sembla existir un corrent important a favor de no impedir un govern qui sap si capaç d'obrir alguna porta, una circumstància que no s'ha produït fins ara i que és remota; però, per a aquests dirigents, l'única opció possible a explorar.