La mítica alcaldessa del PP a València, aquella a la qual tots els conservadors espanyols miraven com un exemple a imitar en la vida pública, la política que havia fet de la capital del Túria una finca en la qual ningú no podia dir-li ni piu arran de les seves reiterades majories absolutes, és des d'aquest dimecres una zombi política, sense partit després de renunciar a la militància i sense honor. Això sí, amb un escó al Senat al qual no ha renunciat per preservar la seva immunitat parlamentària i perquè el seu cas per presumpte blanqueig de capitals es vegi al Tribunal Suprem i no en un jutjat ordinari de València, com succeiria si renunciés a l'acta de senadora. En qualsevol cas, ja era un cadàver polític després de la seva derrota en les passades municipals i ara suma a aquesta condició la solitud més absoluta, ja que el seu futur a la cambra alta és al grup Mixt.

Rita Barberá se'n va amb un cop de porta, clamant contra els que l'assenyalen, llançant acusacions velades a dirigents del seu partit durant els últims 40 anys -del qual tenia el carnet número 3- i posant en un compromís Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, que no només no van aconseguir que lliurés la seva acta de senadora sinó que al seu comunicat va insistir que l'escó era seu i que en cap cas no pensava renunciar-hi. A les files conservadores l'impacte era tan gran com la preocupació per l'efecte que podia tenir davant de les imminents eleccions gallegues i basques del pròxim 25 de setembre.

No deixa de ser curiós que el Senat, una cambra legislativa d'una utilitat tan escassa i que es vol reformar des del primer dia, hagi servit de refugi de tants polítics veterans que han acabat processats, des de l'expresident de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán, imputat pel cas dels ERO, fins a l'extresorer del PP Luis Bárcenas. Per citar-ne només dos. I pensar que periòdicament sorgeix algun polític que té la idea forassenyada de traslladar el Senat a Barcelona, no deixa de ser una metàfora d'un temps que només s'explica per la incapacitat per afrontar els veritables problemes.